Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
sentència arbitral de Baiona
Història
Decisió formulada per Lluís XI de França, que actuava de jutge (23 d’abril de 1463), amb la finalitat de posar fi a l’antagonisme existent entre Joan II de Catalunya-Aragó i Enric IV de Castella, el darrer dels quals la Generalitat de Catalunya, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de Catalunya.
En virtut de la sentència, Enric IV havia de tornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d’ajudar la Generalitat de Catalunya Per part seva, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre's a concedir una amnistia general als catalans, i d’acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II La sentència, que fou admesa a Castella 29 abril i a Aragó 4 maig, no…
sentència arbitral de Guadalupe
Història
Conjunt de disposicions dictades per Ferran II de Catalunya-Aragó (des del monestir de Guadalupe, Extremadura).
Dictades en castellà, tant en ús de la seva submissió, al seu arbitratge com per la seva potestat reial, el 21 d’abril de 1486, per tal de resoldre el conflicte —que havia provocat ja dues guerres civils— entre els pagesos de remença i llurs senyors La sentència extingia els mals usos , els abusos consuetudinaris i altres drets que perjudicaven la dignitat humana dels pagesos, i fixava la nova situació jurídica d’aquests respecte a llurs senyors alodials hom els alliberava de l’adscripció a la terra, garantia llur llibertat personal i la possibilitat de disposar lliurement dels béns mobles,…
segona guerra dels Remences
Història
Segona rebel·lió dels pagesos de remença, iniciada el 1483 i que perdurà fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.
A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de la Muntanya…
batuda
Història
Prestació personal que consistia en el servei en prats, sembrats i vinyes a què estaven obligats els pagesos de remença en terres explotades pel senyor.
Fou abolida per la sentència arbitral de Guadalupe de l’any 1486
enterca
Història
Dret català
A la baixa edat mitjana, mal ús consistent en exacció econòmica feta, violentament, pel senyor a un pagès de remença.
Fou un dels mals usos expressament prohibits en la sentència arbitral de Guadalupe 1486
Joan Ramon de Bosquets
Història
Dirigent del darrer alçament dels remences (1483-84).
Fou nomenat síndic per a la sentència arbitral de Guadalupe 1486 Condemnat a mort pel rei Ferran II, fou indultat
Andreu Bosc
Història
Capitost del darrer alçament remença (1484).
Tot i ésser nomenat síndic remença per la sentència arbitral de Guadalupe 1486, Ferran II, el condemnà a mort fou, però, absolt
vi de trascol
Història
Tribut de vi que en trascolar havia d’ésser lliu- rat pel pagès al senyor feudal.
Era un dels mals usos que foren abolits en la pragmàtica donada per Ferran II de Catalunya-Aragó l’any 1486 sentència arbitral de Guadalupe
tragina
Història
Dret català
Obligació de traginar amb un animal coses en benefici o utilitat d’un senyor o baró de castell termenat.
Com un mal ús fou exigida a vegades per senyors de masos o bordes als pagesos que hi eren fixats, mal ús que fou abolit per la sentència arbitral de Guadalupe el 1486
governació d’Oriola
Història
Antiga demarcació administrativa, una de les dues en què es dividia el Regne de València.
Procuradors i governadors d’ Oriola Fou creada el 1304 arran de la incorporació definitiva a aquest regne de la part septentrional del de Múrcia com a conseqüència de la sentència arbitral de Torrelles Fins el 1366, la demarcació rebé el nom de procuració d’Oriola Subsistí fins a la Nova Planta 1707 El límit tradicional entre les dues divisions administratives de València i d’Oriola era el riu Montnegre o de Xixona i comprenia el Baix Segura, el Baix Vinalopó, l’Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d’Elda de l’Alt Vinalopó la resta d’aquesta…