Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Lluís Aparicio Vilaginès
Gimnàstica
Gimnasta, dirigent esportiu i jutge de gimnàstica.
S’inicià al gimnàs Tibergent de Barcelona i prosseguí la carrera esportiva a l’equip de gimnàstica artística del Club Gimnàstic Barcelonès CGB Combinà la pràctica esportiva amb l’arbitral i el 1957 debutà com a jutge internacional, tasca que realitzà durant 35 anys Arbitrà Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món Promogué competicions com el Ciutat de Barcelona de Gimnàstica Artística Masculina o el Memorial Blume Com a tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980 El 1992 fou membre del…
arbitratge privat
Dret processal civil
Procediment per mitjà del qual una o més persones resolen un conflicte de dret privat que els ha estat sotmès.
L’arbitratge pot ésser de dret o d’equitat segons que els àrbitres hagin de resoldre el conflicte conforme a les normes legals aplicables, o bé només segons llur lleial saber i entendre Els àrbitres són designats de comú acord pels interessats i han d’ésser en nombre senar, i mentre que en l’arbitratge de dret cal que siguin advocats en exercici, en l’arbitratge d’equitat n'hi ha prou que siguin persones naturals que gaudeixin del ple exercici dels drets civils i no incorrin en les causes d’abstenció i de recusació dels jutges L’efecte de l’arbitratge és que les parts que hi han estat…
Octavi Parellada Maojo
CN ATLÈTIC-BARCELONETA
Natació
Waterpolo
Àrbitre de natació i waterpolo.
Vinculat al Club Natació Barceloneta, ingressà al Comitè Català d’Àrbitres el 1972, a l’estatal el 1973 i fou reconegut per les federacions internacionals el 1987 Al seu club fou vocal de la junta directiva 1983-85, cap de diferents seccions esportives 1994 i secretari esportiu 2012 Al Comitè Català d’Àrbitres fou secretari de la junta 1979-81, vicepresident 1982 i president 1986-93, període durant el qual també representà l’estament arbitral a la junta directiva de la federació catalana En l’àmbit estatal fou membre del Comitè Català d’Àrbitres 1988 Participà en els Jocs…
Congrés de Roma
Patinatge
Assemblea de la Federació Internacional de Patinatge sobre Rodes (FIRS)
celebrada el 29 de novembre de 2005 a Roma En aquesta reunió es rebutjà definitivament l’admissió de la Federació Catalana de Patinatge com a membre oficial de la FIRS El Congrés fou la repetició, ordenada pel Tribunal Arbitral de l’Esport TAS, del congrés que se celebrà el 26 de novembre de 2004 a Fresno EUA, en el qual, a causa de les irregularitats comeses en la votació, no es ratificà l’admissió provisional de la federació catalana que havia estat presa pel comitè central del mateix organisme el 27 de març a Miami Fou presidit per l’italià Sabatino Aracu, nou president de la…
Alonso Carrillo de Acuña
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Bisbe de Sigüenza 1436-46, arquebisbe de Toledo 1446-82 i membre del consell reial d’Enric IV de Castella Secundà l’acció, a Castella, de Joan II de Catalunya-Aragó Procurà d’impedir la intervenció d’Enric IV, proclamat rei dels catalans aixecats contra Joan II, i representà Castella en les converses preliminars de la sentència arbitral de Baiona 1463 Promogué la deposició del sobirà a Àvila i la proclamació com a rei de l’infant Alfons 1465 a la mort d’aquest 1468 seguí el partit de la infanta Isabel intervingué decisivament en la conclusió del seu matrimoni amb el príncep…
Pere de Puigverd
Història
Magnat.
Fill de Vidià de Puigverd Heretà del seu pare els castells de Barberà, Pera i Prenafeta Conca de Barberà, que li calgué defensar de les escomeses dels sarraïns, en particular el de Barberà, que edificà de nou i repoblà abans del 1147 Participà en la campanya d’Almeria 1147 amb deu cavallers propis i en la conquesta de Lleida 1149, on obtingué alguns castells És famós el plet que sostingué amb Ramon Berenguer IV pel fet de no voler reconèixer-li el vassallatge pels esmentats castells que tenia del seu pare i abans eren del seu oncle matern Arnau Pere Un tribunal arbitral reunit a…
Diego León Castrillo
Voleibol
Jugador i àrbitre de voleibol.
Amb el Liceu Francès es proclamà campió de Catalunya de segona divisió i aconseguí l’ascens a primera El 1957 fitxà per l’Hispano Francès, amb el qual jugà el Campionat d’Espanya i es proclamà campió de Catalunya aquella mateixa temporada El 1961 fitxà pel Picadero, i a partir de la campanya següent coincidí a l’equip amb els seus dos germans, Santiago i Jorge, amb qui ja havia coincidit en el Ciudad de Madrid Amb aquest equip es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya 1963, de la Copa del Generalísimo 1963, 1965 i de les primeres edicions de la Lliga 1965, 1966 El 1968 tornà a l’Hispano una…
Alberto Gadea Morraja
Unipublic
Ciclisme
Ciclista, àrbitre i dirigent.
Competí durant la dècada de 1950 a l’equip Abelló El 1957 es feu àrbitre i deu anys després fou nomenat comissari internacional, el més jove fins llavors El 1968 arbitrà la seva primera cursa, la Volta a Turquia Presidí el jurat tècnic de diverses curses internacionals entre les quals destaquen el Tour de França, la Ruta del Sol, la Vuelta a Espanya, la Volta a Suïssa, la Volta a Catalunya, el Tour de l’Avenir i el Trofeu Agostinho També exercí de comissari en diferents edicions dels Campionats del Món de pista, carretera i ciclocròs Simultàniament, collaborà amb el servei mèdic de la Vuelta…
Josep Maria Ruiz i Manent
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’Àngel Ruiz i Pablo A 19 anys es traslladà a Barcelona, on collaborà amb G Palau en la creació de sindicats catòlics Llicenciat en dret, s’especialitzà en estudis laborals El 1920 es traslladà a Madrid i treballà amb Á Ossorio y Gallardo i més tard amb M Maura, que, proclamada la Segona República, el nomenà inspector general d’assegurances Representant de l’Estat espanyol al consell d’administració de l’OIT a Ginebra fins el 1936 i president de la comissió mixta arbitral agrícola, vicepresident del treball i altres, des del 1939 exercí d’advocat a Madrid Fou redactor, entre…
estany de Lanós
Llac
Llac de l’Alta Cerdanya, prop del País de Foix, dins el municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes.
És un estrany d’origen glacial, de circ, situat en el vessant NW del Carlit, a 2 154 m alt, alimentat per neus persistents i pel riuet de Font Viva, i és emissari del riu d’Aravó o de Querol Tenia 2 500 m de llargada La seva superfície 84 ha i profunditat màxima de 53,7 m feren pensar que el seu volum d’aigua 17 hm 3 podia fornir energia hidroelèctrica a la capçalera de l’Arieja Els regants de la Baixa Cerdanya protestaren 1916, i el litigi no fou clos fins a la decisió arbitral del rei de Suècia 1957 El volum de l’estany ha estat ampliat fins a 70 hm 3 gràcies a una resclosa de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina