Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
arbustiu | arbustiva
donzell arbustiu
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tija llenyosa, alta de 50 a 100 cm, dreta, ramificada, amb fulles bipinnatisectes de segments linears i amb capítols globulosos.
Creix en roquissars del litoral
arbust
Botànica
Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària màxima, que comença a ramificar-se arran de terra, o gairebé, i que lleva diversos troncs sense que cap d’ells esdevingui preponderant.
Quan és molt baix, de mig metre o menys, el vegetal arbustiu pren el nom de mata
psilofitals
Paleontologia
Botànica
Ordre de psilofitòpsids propis dels períodes silurià i devonià.
Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos
bosquetó
Botànica
Bosc de port discret integrat per arbres baixos o d’aspecte arbustiu.
tecomària
Botànica
Planta enfiladissa perennifòlia, de la família de les bignonàcies, amb tiges de més de 20 m de llarg, encara que quan és jove té un aspecte més arbustiu.
És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verd fosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor
avellaner
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbret caducifoli de la família de les betulàcies, d’uns 5-6 m d’alçada, sovint més baix i d’aspecte arbustiu i d’escorça grisenca, el fruit del qual és l’avellana.
Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…
arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
savina
© Fototeca.cat
Botànica
Petit arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, de fins a 8 m d’alçària, sovint en estat arbustiu, amb fulles linears punxegudes en les plantes joves i amb fulles esquamiformes imbricades en les plantes adultes.
És monoic i fa gàlbuls globosos i de color vermell fosc un cop madurs Creix en roquissars, alzinars esclarissats, darrere dunes litorals, etc, a la regió mediterrània
aladern
© MC
Botànica
Arbre de la família de les ramnàcies, sovint en estat arbustiu, dioic, de fulles ovades, finament dentades, esparses i tot l’any verdes, de flors menudes agrupades en raïms i de fruits com pèsols, negres o vermells.
Comú al país de l’alzinar