Resultats de la cerca

Collaborador i successor al taller de Pere Garcia de Benavarri Hom en coneix l’arcaïtzant retaule d’Enviny, signat i datat el 1490 Hispanic Society, Nova York

Passà una bona part de la vida als EUA Sota la influència dels escultors Maillol, Bourdelle i Metzner desenvolupà un estil arcaïtzant, tendint a la monumentalitat i a l’expressió patètica monument a l’heroi desconegut de Belgrad

Autodidacte Exposà escultures femenines de pedra i bronze a les Exposiciones Nacionales de Barcelona 1944 i Madrid 1945 S’integrà al grup Lais i fou un dels signants del Manifest Negre 1949 La seva obra es caracteritza per una certa influència arcaïtzant

El bihari és una llengua de transició entre el bengalí i el hindi Es divideix en tres dialectes, aplegats en un grup oriental que comprèn el maithili, arcaïtzant, i el magahi continuació directa del pràcrit magadhi, i en un grup occidental format pel bhojpuri

Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia

Es formà a Barcelona i es perfeccionà a Madrid, on sembla que fou deixeble d’Eugenio Caxés Féu nombroses obres per a esglésies de Barcelona i de Sant Joan de les Abadesses Ripollès en són conservades les que realitzà per a la capella del Misteri d’aquesta població, de tema bíblic i d’estil imperfecte i molt arcaïtzant

La pugna entre demòtic i ‘khatareussa’ més arcaïtzant i tradicionalment circumscrit a usos formals com ara el polític, el religiós i el científic ha tingut durant el sXX connotacions polítiques durant la dictadura militar de 1967-74, la forma ‘kathareussa’ fou obligatòria a l’escola i a l’administració El 1975 el parlament aprovà la igualtat d’ambdues modalitats, i des d’aleshores el demòtic s’ha imposat de manera absoluta

Fill i deixeble de Josep Maria Marquès i Garcia Exposà sovint a Barcelona, des del 1912 Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia 1914, amb Obiols, Aymat, Enric Casanovas, Monegal i altres, conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona El seu estil derivà cap a un major convencionalisme, sovint centrat en temes mitològics o bíblics

Format a Tarragona i a Llotja, a Barcelona 1914 Exposà, el 1917, a Barcelona i a Tarragona, i obtingué de la diputació tarragonina una pensió per a ampliar estudis a França Medalla d’or de l’exposició Arts Déco de París 1925 i de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Té també dues medalles Julio Antonio de Tarragona 1944 i 1945 Conreà un classicisme arcaïtzant influït per Maillol

Fundà el Théâtre d’Art 1890, sense cap finançament estable, com a reacció enfront del teatre naturalista hi eren escenificades produccions de Rimbaud, de Mallarmé, de Verlaine, de Maeterlinck i d’altres Fundà les revistes “Le Livre d’Art” i “Vers et Prose” 1905 El 1912 fou elegit príncep dels poetes Publicà Ballades françaises 1897 i següents, formalment renovadores Les Chroniques de France , recull de drames històrics en forma de balades dialogades, són escrites en un llenguatge arcaïtzant