Resultats de la cerca

El 1974 ingressà a l’Escola Nacional de Dansa i el 1975 s’incorporà a l’Instituto Superior de Arte del Teatro Colón de Buenos Aires El 1980 formà part del Ballet de Cambra del mateix teatre, i el 1982 va ingressar com a primer ballarí a la Fundació Teresa Carreño de Veneçuela, des d’on arribà al Teatre Municipal de Rio de Janeiro Brasil El 1986 Mikhaïl Barychnikov l’integrà com a primera figura a l’American Ballet Theatre El 1990 fundà la seva pròpia companyia, Ballet Argentino, el primer grup estranger que actuà al Palau Hermitage de Sant Petersburg Convidat a ballar amb les…

Estudià història a la Universitat de Buenos Aires, i posteriorment exercí com a editor, tasca en la qual es féu un nom com a difusor de la novella negra nord-americana al seu país Aquest gènere tingué una clara influència en la seva obra Fou també professor de literatura a l’Argentina i als Estats Units Es donà a conèixer amb els volums de relats La invasión 1967, guardonat amb el premi Casa de las Américas, i Nombre falso 1975, abans de publicar la novella Respiración artificial 1980, considerada una obra cabdal de la nova narrativa argentina La seva trajectòria de narrador continuà en les…

La seva poesia, clàssica i intimista, aparegué en quatre llibres de poemes Las barcas 1907, El libro de los elogios 1908, El cascabel del halcón 1909 i La urna 1911 Fundà la revista Nosotros Abandonada l’activitat literària, hom li publicà Páginas no publicadas en libro 1950

Aprofità elements extrets del redescobriment del pop i del kitsch per l’alta cultura, amb finalitat crítica En La traición de Rita Hayworth 1968 i a Boquitas pintadas 1969, novelles de fulletó deliberadament cursis, retrata la petita classe mitjana, burgesa, malalta de cinema i de tango En El beso de la mujer araña 1976, que reflecteix la problemàtica del marxisme i de l’homosexualisme dintre el clos d’un penitenciari, ateny una profunditat rarament aconseguida ha estat portada al cinema per HBabenco Altres obres seves són Pubis angelical 1979 i Maldición eterna a quien lea estas pàginas 1981…

Fou un dels prohoms de la revolució del 1810 a Buenos Aires i membre del triumvirat del 1812 Collaborà amb el general San Martín i combaté la secessió artiguista de l’Uruguai Les seves tendències centralistes i monàrquiques, evidents en la constitució del 1819, el feren dimitir

Militant de jove del justicialisme  peronista, es llicencià en dret per la Universitat de La Plata Exercí l’advocacia fins al 1983, en què fou nomenat president de la Caja de Previsión Social El 1987 fou escollit alcalde de Río Gallegos, i el 1991, governador de la província de Santa Cruz reelegit els anys 1995 i 1999 Tot i les crítiques per algunes pràctiques autoritàries, els bons resultats econòmics el projectaren a la política estatal en la primera volta de les eleccions presidencials de l’abril del 2003, Kirchner fou superat per Carlos Saúl Menem , però aquest renuncià a presentar-se en…

Procedent d’una família ucraïnesa jueva emigrada a l’Argentina el 1928, el 1948 abandonà els estudis de química per dedicar-se a la literatura i la política Alineat amb grups comunistes inspirats per la Revolució Cubana, formà part del grup poètic El pan duro 1955-63, que defensava un art compromès amb la revolució El 1963 fou empresonat Des del 1966 exercí de periodista i ocupà càrrecs de direcció en diverses publicacions L’any següent s’uní a les Fuerzas Armadas Revolucionarias, fusionades als Montoneros i altres grups partidaris de la lluita armada, amb els quals dissentí…

Fill de músics, inicià la seva formació pianística a tres anys i el 1946 començà a estudiar amb Vicente Scaramuzza, fins que el 1948 hagué de deixar els seus estudis durant un any a causa d’una poliomielitis Un cop recuperat, el 1949 oferí el seu primer concert El 1956 tocà al Teatro Colón dirigit per Lorin Maazel i el 1960 obtingué una beca del Govern francès que li permeté ampliar els seus coneixements amb Marguerite Long El 1961 aconseguí el tercer premi al Concurs Long-Thibaud de violí i piano Consagrat a Europa, el 1966 debutà als Estats Units en el Festival de Standford L’any 1970 fou…

Format musicalment a la seva ciutat natal, parallelament a la carrera de compositor ha exercit de crític musical Les  seves obres han rebut diversos premis i han estat interpretades en diferents països de l’Amèrica Llatina, com també als Estats Units, el Canadà i Europa El seu catàleg inclou música per a instruments solistes, de cambra, per a orquestra i també electroacústica Ha estat professor de composició i director de l’Estudio de Música Electrónica, dependent de l’Escuela de Música de la Universidad Nacional a Rosario, on també ha estat cap del departament de composició El 1978, gràcies…

Fill del polític  Valentín Alsina Fundà el periòdic La Nueva Era  i fou elegit diputat el 1862 Fou governador de la província de Buenos Aires 1866-68, vicepresident de la república 1868-74 i ministre de guerra i marina 1874-77 en aquest darrer càrrec portà a terme una important campanya contra els indis de la Pampa