Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
gavià argentat
Gavià argentat
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Gavià d’uns 55 cm que té les potes rosades i el dors i les ales grisencs (a la Mediterrània) o bé potes grogues i dors i ales negrencs (a les costes escandinaves).
Habita a les costes i sovint a l’interior És comú als Països Catalans
Gavià argentat
De l’antigament anomenat gavià argentat, hom, actualment, diferencia el gavià argentat, pròpiament dit Larus cachinnans , a dalt, a l’esquerra, amb el bec groc i les potes grogues i molt comú tant a les costes com a l’interior, i el gavià argentat de potes roses Larus argentatus , a baix, espècie molt més rara al nostre país L’expansió del gavià argentat al nostre país ha arribat a l’extrem de colonitzar el medi urbà, com demostra aquest niu a dalt a la dreta, construït al cor de Barcelona Jordi Garcia Petit, Xavier Ferrer i Oriol Alamany…
Gavià argentat de potes roses
De l’antigament anomenat gavià argentat, hom, actualment, diferencia el gavià argentat, pròpiament dit Larus cachinnans , a dalt, amb el bec groc i les potes grogues i molt comú tant a les costes com a l’interior, i el gavià argentat de potes roses Larus argentatus , a baix, espècie molt més rara al nostre país Jordi Garcia Petit, Xavier Ferrer i Oriol Alamany De l’antigament anomenat gavià argentat Larus argentatus hom diferencià posteriorment dues espècies la majoritàriament mediterrània L argentatus michaeles i la de potes roses L argentatus…
cianur d’argent
Química
Pólvores blanques, insolubles en aigua, que s’ennegreixen a la llum i es descomponen a 320°C, preparades per acció d’un cianur alcalí sobre una solució de sal d’argent.
Solubles en excés de cianur, el dicianoargentat obtingut és emprat com a electròlit en l’argentat per electrodeposició
faixa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, d’uns 15-20 cm, amb el cos aixafat, el cap curt i els ulls grossos.
És d’un color argentat, amb les aletes vermelles Habita a molta profunditat a la Mediterrània i a l’Atlàntic
mòllera
Mòllera
Julien Renoult (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny 25 cm de llargada, de cos alt, amb tres aletes dorsals, la primera de les quals és més alta, dues d’anals i una barbeta a la mandíbula inferior.
És de color groguenc al dors, gris argentat als flancs i blanc al ventre Habita als fons del talús continental, fins a 300 m, i la seva carn és molt apreciada
malarmat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels peristèdids, d’uns 30 cm de llargada, amb el cos completament recobert de plaques dèrmiques ossificades que constitueixen una autèntica armadura.
La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca És de color vermellós al dors i argentat al ventre És una forma bentònica que habita als fons fangosos de l’Atlàntic i de la Mediterrània, fins a 500 m de profunditat
lluç
Lluç
Drow male (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.
El color és gris terrós al dors i argentat als flancs i al ventre Habita a grans profunditats a la Mediterrània, a l’Atlàntic oriental, des de Gibraltar fins a Islàndia i Noruega, i a la Bàltica, i s’alimenta sobretot de llúceres
Pieter Jansz Saenredam
Pintura
Pintor holandès.
Conreà la pintura d’interiors El seu estil és marcadament arquitectònic En les seves vistes d’interiors d’església, la perspectiva d’horitzó baix i el color d’un gris argentat són elements compositius de primer ordre Es destaca l' Interior de l’església d’Assendelft 1649 Rijksmuseum, d’Amsterdam