Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
aril
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
Els arils són simbolitzats en les fórmules generals mitjançant les lletres Ar El grup aril derivat del benzè és anomenat fenil i els altres grups aril derivats d’hidrocarburs aromàtics monocíclics són anomenats com a fenils substituïts Per excepció, quan l’hidrogen prové d’un carboni cíclic, són admesos els noms trivials, cumenil, mesitil, tolil i xilil , i quan prové d’una cadena lateral, els noms benzil, benzhidril, cinnamil, estiril, fenetil i tritil En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, els grups aril formats per eliminació d…
aril
Anatomia vegetal
Excrescència que es forma en algunes llavors prop l’hílum o en el funicle i que a vegades cobreix d’una manera més o menys completa la superfície de la grana.
Té funció sobretot en la disseminació, com a òrgan de vol si és pilós, o com a eleosoma recercat pels animals si és ric en greixos o en proteïnes
aril·lat | aril·lada
aril·lodi
Anatomia vegetal
Aril format a partir de la vora del tegument extern de la llavor, envoltant el micròpil.
arilació
Química
Fixació d’un grup aril sobre una molècula orgànica.
L’arilació té lloc per radicals lliures el cas més típic és la substitució d’un hidrogen aromàtic per un radical aril, amb formació d’un compost biarílic Ar + Ar´H →Ar - Ar´ + H
teix
Teix
© C.I.C-Moià
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, dioic, de la família de les taxàcies, fins de 20 m d’alt, de capçada ovoido-cònica, d’un verd fosc, amb fulles dístiques, linears, decurrents i agudes, i amb llavors envoltades d’un aril vermell.
Típicament centreeuropeu, es fa, aïllat o en petits claps, en còrrecs i vessants ombrívols de la muntanya mitjana, especialment sobre sòls calcaris També és plantat en jardins La fusta és apreciada en ebenisteria L’aril és comestible, però la resta de la planta és metzinosa
arilè
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació de dos hidrògens en un hidrocarbur aromàtic.
El grup —C 6 H 4 — és anomenat fenilè o-, m-, p- i en el cas dels hidrocarburs aromàtics monocíclics els arilens són anomenats com a fenilens substituïts En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, quan els dos hidrògens provenen de dos carbonis cíclics, els arilens són anomenats afegint el sufix -è al nom del grup aril corresponent Quan, excepcionalment, provenen d’un mateix carboni alicíclic, el nom de l’arilè és obtingut afegint el sufix -idè al nom de l’aril corresponent
àcid sulfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO2—OH, on R és un grup orgànic alquil o aril (amb un carboni enllaçat directament a l’àtom de sofre), o, per extensió, un halogen (àcid fluorosulfònic i àcid clorosulfònic).
Per designar els àcids sulfònics orgànics hom fa precedir el nom del compost RH del mot àcid i li afegeix el sufix- sulfònic , associat a un prefix enumeratiu si hi ha més d’un grup —SO 3 H 2 per exemple àcid toluè-2,4-disulfònic No obstant això, si la molècula conté un altre grup, prioritari en nomenclatura, el grup —SO 3 H és designat mitjançant el prefix sulfo - per exemple àcid p-sulfobenzoic Els àcids sulfònics són obtinguts per sulfonació del compost RH i, també, per oxidació nítrica dels tiolats metàllics Són tots àcids forts, solubles en aigua i també en dissolvents orgànics, i…