Resultats de la cerca

Biografia Alumne avantatjat de la classe d’aritmètica del pare Francesc Ferrer a l’Escola Pia de Santa Anna El 2 d’agost de 1802 ingressà al noviciat a Moià i hi professà el 26 de desembre de 1804 El 1810, per evitar la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on collaborà amb dos escolapis més en la fundació d’un collegi a Palma Entrà en contacte amb l’Acadèmia Militar de Palma, on començà a impartir algunes assignatures Quan l’Acadèmia es traslladà a Gandia i després a València, hi continuà com a professor de matemàtiques El 1823 el Govern monàrquic restablert clausurà les…

Autor de Breve y compendioso tratado de aritmética 1624, d’ El nuevo maestro contador 1634 i de Vida política de mujeres

Hom pot considerar maquinari el rellotge, la memòria central, els registres, la unitat aritmètica i lògica, la unitat de comandament i els elements perifèrics

És autor de diversos texts escolars sobre aritmètica i gramàtica castellana i d’una Gramàtica catalana que conté un vocabulari català-castellà i nombrosos refranys 1889

Hom sol representar-la per σ, i és una mesura de la variabilitat d’un distribució al voltant de la mitjana aritmètica x És definida per l’expressió

Publicà un Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica, del qual es feren com a mínim set edicions al segle XVIII i dues al XIX

Té com a objecte, d’una banda, d’emprar l’anàlisi matemàtica per a formular la teoria econòmica en la forma més convenient per a consentir l’especificació empírica de l’estadística i, de l’altra, de fornir a l’estadística instruments perfeccionats en el treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica Les observacions econòmiques són contemplades per mitjà d’una mostra que hom considera representativa d’un univers Les relacions entre la teoria, la matemàtica i l’estadística es donen per mitjà d’unes relacions dialèctiques entre la formulació de la teoria, l’estimació empírica i…

S'establí a Barcelona, on fou professor de matemàtiques El 1670 publicà una Aritmética especulativa y práctica y arte de álgebra , que tingué una gran difusió i fou reeditada els anys 1672, 1711, 1715 i 1745

Són usades per a evitar els errors accidentals que podrien influir en l’altura observada per això hom pren la mitjana aritmètica de totes les altures i les fa correspondre a l’instant mitjà de les observacions

Autor del primer curs d’aritmètica comercial a França Els seus llibres Comptes faits du grand commerce 1670 i Livre nécessaire pour tous les comptables 1677 tingueren molta difusió El seu cognom ha originat la paraula barem