Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
patrimoni arquitectònic
Arquitectura
Conjunt d’obres arquitectòniques que, per les seves característiques (històriques, artístiques, urbanístiques, etnològiques, etc.), mereixen ésser protegides, estudiades i conservades per a les generacions futures.
Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de…
ordre arquitectònic
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català
Arquitectura
Organisme nascut al juny del 1976 en el si de l’àmbit Arquitectura i Disseny del Congrés de Cultura Catalana.
Funcionà fins el 1981, que la Generalitat de Catalunya rebé les primeres compètències en cultura, i treballà sobretot en l’àmbit de la sensibilització i divulgació del patrimoni català
declaració d’Amsterdam
Arquitectura
Nom amb què és coneguda la Carta Europea del Patrimoni Arquitectònic, proclamada pel Consell d’Europa el 1975.
Des del punt de vista de la teoria sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, representa la superació del concepte del monument com a objecte aïllat, i l’afirmació clara de la necessitat de l’extensió del concepte de “patrimoni arquitectònic” o “monument” al conjunt dels centres històrics de les ciutats, i als ambients urbans en general
cornisa
Arquitectura
Element arquitectònic sortint, generalment horitzontal i motllurat, que corona una façana.
Entre els egipcis tenia forma de quadrant de cercle sostingut en un cor A Grècia la cornisa adquirí una particular importància era un dels tres elements de què constava l’entaulament Cada ordre arquitectònic tenia el seu tipus de cornisa, que Roma heretà La cornisa clàssica es perdé a l’època medieval —les cornises romàniques i gòtiques, en vist les clàssiques, són d’una gran senzillesa—, però reaparegué amb el Renaixement A les façanes renaixentistes, exteriors o interiors, d’ordres superposats o d’un sol ordre, cada cos tenia la cornisa corresponent En un edifici pot haver-hi…
escola de Chicago
Arquitectura
Corrent arquitectònic nord-americà de la darreria del segle XIX.
En sentit estricte es refereix a les construccions comercials típiques de Chicago i de l’oest mitjà, bastides entre l’incendi de la ciutat 1871 i els primers anys del segle XX En fou el punt d’arrencada l’obra de Henri H Richardson, que a partir del 1872 aportà l’ús de la planta lliure i asimètrica per a residències i planificà des del punt de vista arquitectònic construccions reservades abans als enginyers despatxos, estacions, biblioteques Willian Le Baron Jenney hi aportà l’estructura metàllica revestida d’obra i el desenvolupament de les finestres, novetats originades per a…
Vincenzo Scamozzi
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Últim exponent important del corrent manierista, reprengué diferents obres que APalladio havia deixat inacabades a Vicenza Teatro Olimpico i a Venècia església de San Giorgio Maggiore, on també en completà d’altres d’Il Sansovino i participà en la construcció de diversos palaus 1586-1611, Nove Procure 1609, Palazzo Contarini La influència d’aquests arquitectes, unida a l’estudi de l’obra de SSerlio, és palesa en les nombroses edificacions que dugué a terme, com la Villa Pisani, a Lonigo 1578, i la Villa Nani-Mocenigo, a Canda 1580-84 L’any 1600, després de projectar les fortificacions en…
fletxa
Arquitectura
Element arquitectònic propi del gòtic.
Era d’una forma cònica o bé piramidal, amb la base quadrada, hexagonal o octagonal Podia ésser feta de pedra treballada o de carcasses de fusta recobertes amb plaques de plom o de pissarra o amb teules Al s XIII eren de dimensions colossals, i en el gòtic flamíger foren treballades a manera d’una filigrana El Renaixement les bandejà, bé que hom en construí encara al s XVI Al s XIX, amb el neogòtic, reaparegueren novament n'és un exemple la de la catedral de Barcelona
ordre dòric
© B. Llebaria
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina