Resultats de la cerca
Es mostren 703 resultats
Sant Miquel de Ribelles (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Els vestigis arquitectònics que resten avui dia de la capella de Sant Miquel, vora el castell, no corresponen per la seva tipologia a un edifici bastit en època romànica Segons una referència citada en Els castells catalans , vol VI I, 1979, pàg 508, l’any 1010 un tal Ramon Ponç de Ribelles féu una dotació a fi de construir una capella dedicada a sant Miquel Arcàngel, la qual, segons indica el document, s’havia de bastir prop del castell Cal dir que es dubta de la fiabilitat d’aquesta notícia, ja que no hi ha constància documental de l’existència d’un Ramon Ponç de Ribelles l’any…
Arruda
© B. Llebaria
Família d’arquitectes portuguesos oriünda d’Évora.
Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs arquitectònics…
Robert Terradas i Via
Arquitectura
Arquitecte.
Fill d’Esteve Terradas i Illa Titulat el 1942, any que inicià la seva activitat docent a l’Escola d’Arquitectura, on el 1954 esdevingué catedràtic de projectes arquitectònics del 1960 al 1967 en fou director També fou vicepresident de l’Institut Politècnic Superior de Barcelona 1969, vicerector de la Politècnica, director de l’Institut de Ciències de l’Educació i conseller nacional d’educació És autor, com a arquitecte, de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la torre de control de l’aeroport de Barcelona, de l’institut d’…
Miquel Navarro i Navarro
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València Inicialment treballà com a pintor, però des del 1972 —any que féu la primera exposició individual— es dedica preferentment a l’escultura Les seves obres són construccions imaginàries amb les quals evoca elements arquitectònics, màquines, mobles, etc, i que agrupa amb l’evident intenció de recrear el paisatge urbà El 1997 presentà al MACBA la installació de La ciutat roja També ha realitzat escenografies teatrals per a autors contemporanis com Fernando Savater a Vente a Sinapia , o amb clàssics com Calderón de la Barca a Absalón El…
Montserrat Soto i Pérez
Art
Artista visual.
Formada a l’Escola Massana de Barcelona i posteriorment a l’Escola de Belles Arts de Grenoble, s’expressa a través de fotografies seriades, generalment de grans dimensions, i videoinstallacions Destaca Paisaje Secreto 1998-2003, una sèrie d’imatges que condensen la seva inquietud sobre la relació entre art i espai privat L’alteració de l’espai expositiu i la representació d’espais arquitectònics són altres constants del seu treball Ha mostrat la seva obra a nombroses fires internacionals i el 2002 fou una de les artistes de la mostra conjunta titulada Els límits de la percepció…
la Xara
Despoblat
Despoblat del municipi de Simat de la Valldigna (Safor), a la Valldigna.
Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l’Àfrica del nord, per la qual cosa foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l’abat de Valldigna, senyor d’aquests llocs la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna l’edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l’època actual molts elements arquitectònics i…
teatre romà de Cartagena
santiago lopez-pastor (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Teatre romà de grans dimensions, construït a l’antiga ciutat de Cartago Nova (Cartagena, Múrcia).
Es tracta d’un dels més grans i més ricament decorats de la península Ibèrica Construït al final del segle I aC, fou excavat quasi totalment a la roca mare Tenia capacitat per a 6000 espectadors i es mantingué en ús fins el segle III dC, en què fou construït un mercat al damunt, reutilitzant una part dels materials arquitectònics Posteriorment, l’edifici fou abandonat i quedà amagat, de manera que se'n perdé el record Quan fou descobert, el 1998, no quedava cap constància de la seva existència La seva restauració, conclosa el 2008, anà acompanyada de la construcció del Museo del…
Joseph Maria Olbrich
Arquitectura
Arquitecte austríac, deixeble d’O.Wagner.
Després de projectar l’edifici d’exposicions de la Wiener Sezession 1898 a Darmstadt, construí una colònia d’artistes, de la qual dissenyà tots els elements arquitectònics i decoratius Inaugurada el 1901, fou ampliada el 1907, amb un palau d’exposicions que inclou la famosa Hochzeitsturm El 1908, a Düsseldorf, dirigí la construcció dels grans magatzems Tietz Tot i que formà part del grup de la Sezession des del 1897, les seves obres, d’una gran perfecció en el procés constructiu, no ofereixen gairebé cap innovació interna i fins i tot a les darreres manifesta un clar retrocés…
escola de Lleida
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom amb què hom designa sovint l’estil d’un conjunt de monuments arquitectònics de l’etapa final del romànic (s XIII).
Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu
Carles Pirozzini i Martí
© Fototeca.cat
Art
Crític d’art.
Fill de pare italià, estudià a Itàlia i a Barcelona Especialitzat en temes d’art, fou collaborador de La Renaixença des del 1879 i auxiliar de la càtedra de teoria estètica i històrica de les arts a Llotja El 1888 esdevingué secretari general de l’Exposició Universal Com a funcionari municipal fou l’ànima de les posteriors Exposicions de Belles Arts de Barcelona, de les quals fou també secretari general, i així mateix organitzà els concursos arquitectònics anuals del municipi, dels quals fou secretari Fou cap de la secció de museus i belles arts del municipi i acadèmic de Sant…