Resultats de la cerca

Introducció Mapa arqueològic de l’Empordà J Badia A l’Empordà, sobretot en una zona ben delimitada a l’extrem nord de l’Alt Empordà, han estat localitzades un nombre força considerable de restes materials del període històric que hom comenta monarquia visigòtica, dominació sarraïna, inici del domini carolingi L’escassetat de fonts escrites sobre tota aquesta època fa doblement apreciable el coneixement d’aquest conjunt de restes i ruïnes Tanmateix, hem de considerar que, en la majoria dels casos, la insignificança dels vestigis en llur estat actual en fa molt difícil una anàlisi fiable i,…

No es coneix cap notícia d’aquesta capella, malgrat que les seves restes arquitectòniques indiquen la seva filiació altmedieval Possiblement l’actual capella de Sant Fruitós, abans Sant Josep, ara del mas d’en Pere, es construí en substitució de l’antiga de Sant Fruitós

Tot i que no hem pogut trobar cap document que faci referència a aquest temple, cal admetre que, a desgrat de no haber assolit mai la categoria de parròquia, té els seus orígens en època alt-medieval Les característiques arquitectòniques de l’edifici que hom pot veure avui no presenten pas prou garanties per a poder-lo classificar com a romànic

A desgrat de no haver pogut trobar cap dada històrica que faci referència a aquesta església, cal admetre’n l’origen en època romànica Les característiques arquitectòniques de l’edifici actual, però, fan pensar en una obra posterior, refeta, a més, l’any 1631, segons consta en una de les dovelles de la porta de l’església Una llinda, datada l’any 1732, porta gravada aquesta frase“ Tomàs Ribera Rec me fecit ”

Situació Petita capella d’època romànica tardana, situada als afores de la població Arxiu Gavín La capella de Santa Llúcia és als afores, cap a llevant, del poble de Vilamitjana Mapa 33-12290 Situació 31TCG285683 Vilamitjana és al costat esquerre de la carretera comarcal 1 412, entre Tremp i Figuerola d’Orcau JAA Història No s’han localitzat notícies històriques documentals d’aquesta capella del terme de Vilamitjana, tot i que les seves formes arquitectòniques indiquen que fou alçada en època romànica MLIR Església És un edifici molt senzill, d’una sola nau, capçada a llevant per…

A migdia del municipi de Llanera, prop de la comarca de la Segarra, es pot observar el castell de Cellers, situat al mateix turó on hi ha el poblet de Cellers En un document de l’any 1187, de l’Arxiu Diocesà de Solsona, llegim que “ Pedrona ” donà a la seva filla Blanca un mas que tenia en el terme d’aquest castell El castell també surt esmentat l’any de l’erecció del comtat de Cardona, el 1375, com a possessió seva Les restes arquitectòniques que encara es conserven posen de manifest les moltes reformes que aquesta construcció ha so fert al llarg del temps, a la vegada que fan…

Situació Aquesta església és situada en el conjunt d’edificis del mas de la Colomina, al costat mateix de la carretera de Laguarres a Roda de Ribagorça, a l’indret del pont de la Colomina Mapa 32-11 251 Situació 31TBG951807 Església L’església de Sant Felip i Sant Jaume de la Colomina és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis poligonal Com les esglésies de Sant Joan de Morens, Sant Joan del Mont de Roda o Santa Eulàlia de Beranui, entre d’altres, Sant Felip és un exemple de la implantació de tipologies absidals gòtiques en edificis de tipologia i…

Dins el terme de Santa Eugènia de Vila-romà hi hagué una capella dedicada a sant Romà, la qual més tard es convertí en santuari de la Mare de Déu de la Pietat En un capbreu de l’any 1315 és anomenat l’indret de Sant Romà i el de l’ Esgleiola , que sembla que es corresponen La capella, doncs, ja devia existir, potser, fins i tot, al segle anterior Com a capella és documentada en la visita pastoral de l’any 1401 L’any 1517 ja s’anomenava Santa Maria de la Pietat i mantenia un altre altar sota l’advocació de sant Romà L’edifici, amb una masia afegida del segle XVII, ha estat molt transformat…

Tot i no haver deixat traces documentals ni arquitectòniques, aquest enigmàtic castell ha de cercar-se a les proximitats del lloc de Bar o les Cases de Baro, situat a 640 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la confluència amb el riu Escós L’única menció que ens ha arribat d’aquest castell se situa en el context del govern del comte Ramon de Pallars i és donada per l’historiador musulmà ibn Idharí L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, que havia derrotat el comte Guifré de Barcelona i havia emprès la fortificació del castell de Balaguer per…

El “ locum lonquera ” és esmentat en la Gesta comitum barcinonensium vers l’any 1285 El 1688 la Jonquera, amb Canadal, Agullana i Darnius, formava una batllia dels comtes de Peralada No hi ha notícies documentals de l’església de Santa Maria fins el 22 de març de 1413, que el bisbe Ramon Descastellar havia atorgat indulgències als qui contribuïssin a restaurar l’església de Santa Maria de “ Jonqueria” , sufragània de la parròquia d’Agullana L’any 1569 consta ja com a parròquia independent Actualment l’església de Santa Maria de la Jonquera és en la seva major part obra del segle XVIII i és…