Resultats de la cerca

La seva obra principal és l’edifici del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears 1958-62, a Barcelona, d’estil internacional , on incorporà esgrafiats dissenyats per Picasso quinze arquitectes més participaren en l’agençament interior de l’edifici

Jacques Gabriel París 1667 — 1742 és l’autor de l’Hôtel Biron de París i de la llotja i les duanes de Bordeus El seu fill, Ange-Jacques París 1698 — 1782, fou arquitecte de Lluís XV La seva obra, plena de serenitat, representa un pas endavant cap al neoclassicisme, en contraposició amb el rococó A Versalles projectà les dues ales del palau que donen al pati, l’Opéra 1753-70, obra de gust refinat, i el Petit Trianon, començat el 1762, en forma de cub gairebé sense cap decoració exterior, veritable culminació del seu estil simplificador A París féu l’escola militar, començada el 1751, i el…

Diplomat de l’Accademia de Venècia Juntament amb Ernesto Basile i Giuseppe Sommaruga, fou un dels arquitectes més importants del reduït i tardà grup d’arquitectes del Modernisme italià, anomenat Liberty Fou autor dels principals edificis de l’exposició de Torí del 1902 Passà molts anys a Turquia, on fou arquitecte en cap del soldà Abdülhamit II Al final de la seva vida s’inclinà cap a l’arquitectura clàssica i es dedicà a l’ensenyament

Leonardo Utiel ~1650 — Sevilla 1730 treballà a Sevilla des dels anys 1670-75, on feu nombrosos edificis, en els quals combinà l’estucat amb la rajola vista vermella i les cúpules d’influència italiana la seva obra més important és el collegi seminari de San Telmo, del qual feu el claustre, la capella i la façana 1724-31 Matías-José Sevilla 1698 — ~1765 collaborà amb el seu pare, Leonardo, a San Telmo feu la capella de San Leandro 1733, a la catedral sevillana, i hom li atribueix un Tratado de mazonería ~1755 Ambrosio Sevilla ~1700 — 1775, fill de Leonardo, construí la capella pública de la…

Desenvolupà la seva activitat en el regnat de Lluís XIV, amb unes realitzacions tan interessants com l’església de Sant Lluís 1670-77, a l’asil de la Salpêtrière París l’Hospital dels Invàlids i la seva església, dita dels Soldats 1670-76, llevat la cúpula actual, obra de J Hardouin-Mansard, i el pla del castell de Richmond 1682 Edificà en un estil rigorós, on les estructures predominen sobre la decoració, i obtingué així un efecte no exempt de magnificiència

El Parlament d’Escòcia, obra d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue SPCorporate Body Si hi ha una figura representativa en el panorama internacional de l’arquitectura catalana en el canvi del segle XX al XXI és Enric Miralles i Moya El caràcter emblemàtic d’aquest arquitecte, com a hereu d’Antoni Gaudí, del surrealisme i del Team X , es va potenciar encara més amb la seva mort prematura l’any 2000 La transcendència internacional de l’equip EMBT, format per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, queda palesa en l’obra que tenen construïda a l’estranger, en els premis que han rebut, en la seva…

Molt influït pel que representà l’exposició de les Arts-Déco de París 1925, inicià la seva tasca amb la construcció de la piscina coberta del Club Natació Barcelona 1929, l’any que projectà el pavelló dels Artistes Reunits de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, a la vegada que el pavelló de la Indústria Catalana de l’Exposición Iberoamericana de Sevilla 1929 Soci numerari del GATCPAC, no participà, però, activament en les tasques del grup La seva arquitectura, d’un racionalisme influït pel corrent europeu, però no portat a les últimes conseqüències, es manifesta plenament en les…

Els membres eren elegits pel mateix congrés amb la missió d’ocupar-se dels temes centrals i generals i de resoldre'ls Els dies 29, 30 i 31 de març de 1932, als soterranis de la Plaça de Catalunya de Barcelona i per a preparar el futur IV CIAM, tingué lloc una reunió del CIRPAC, al qual pertanyien alguns dels arquitectes catalans del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània Això motivà la presència a Barcelona, per uns quants dies, de figures com les de Le Corbusier, Gropius, Giedion, Breuer i Van Eesteren

Obtingué el títol a Barcelona 1941 El 1945 fou nomenat arquitecte de la comandància d’obres i fortificacions de Lleida, ciutat on collaborà en la reconstrucció de la Seu Vella 1945-54 i projectà el seu edifici més important, la delegació de finances 1960, actualment Cambra de Comerç de Lleida Traslladat posteriorment a Madrid, hi fou nomenat cap del servei de valoracions urbanes 1961, catedràtic a l’escola d’arquitectura de Madrid 1968-76 i secretari del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España 1969-75 Exposà també obra pictòrica Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de…

Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana 1932-33 i en el Primer Congrés Municipalista Català Feu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic 1932-49 Projectà unes escoles a Figueres 1920 i a Girona 1927, que, bé que no foren fetes, eren concebudes encara dins l’estètica modernista Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou Els anys trenta adoptà el racionalisme a l’escola Prat de la Riba, també a Girona Fou el primer degà 1931 del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya…