Resultats de la cerca

La seva participació esportiva fou esporàdica, però el 1948 es presentà un model bicilíndric a les curses que es feren a Montjuïc i al cap d’un any es preparà un model especial per a participar en la Pujada a l’Arrabassada També tingué presència en altres proves catalanes, però sense resultats destacables La marca es mantingué activa fins el 1953

S’inicià en el motociclisme el 1919 Guanyà diversos premis del Reial Moto Club de Catalunya Ostentà el rècord de la pujada a l’Arrabassada amb moto amb sidecar, acompanyat de la tennista Lili Álvarez 1922-24 Encapçalà la creació de la nova Associació Ciclista Santboiana el 1933, de la qual fou el primer president fins el 1936 Fou president de la Unió Esportiva Santboiana 1940-45

Per aquest acord, que consagrava la victòria anglesa sobre França i Espanya, França cedí a Anglaterra el Canadà i l’est de la Louisiana, i abandonà el Senegal, la Dominica, Saint Vincent, Tobago i Grenada, i Menorca retornà als anglesos, als quals havia estat arrabassada el 1756 Espanya, al seu torn, cedí Florida a Anglaterra i, en compensació, rebé de França l’oest de la Louisiana

Pioner de l’automobilisme a Catalunya, fou propietari d’un dels primers vehicles, un Serpollet francès 1917 Creà la Fábrica Nacional de Automóviles Batlló, i dins d’aquesta, la marca de cotxes España 1917 Durant el bienni 1922-23, amb una versió preparada per a competir, participà en la Pujada a l’Arrabassada i en diverses proves disputades a l’Autòdrom de Sitges Fou fundador del diari La Vanguardia

Situat en un replà del vessant de la serra de Collserola, anomenada en aquest sector serra dels Agudells El seu origen és l’antic poble rural situat al voltant de l’església parroquial, que des del començament del s XX es convertí en segona residència dels barcelonins Actualment constitueix un característic barri dormitori, queda limitat pel passeig de la Vall d’Hebron, la carretera de l’Arrabassada i la residència de la seguretat social Hi viuen unes 33 400 persones 1985 El petit barri prop l’església ha estat ofegat pels grans blocs de pisos construïts a partir de la dècada…

En aquest promontori hom bastí els anys vint el Sanatori Preventiu Antituberculós de la Savinosa , dependent de la Casa de Caritat i de la diputació de Tarragona, que funcionà fins els anys cinquanta El veïnat, que comprèn ambdues platges, residencial i turístic, tenia 1169 h diss el 1970

Fou un del precursors del motociclisme a Catalunya i l’iniciador d’una nissaga vinculada al motociclisme Fou un dels creadors de la Penya Motorista Barcelona 1947 i impulsà diversos esdeveniments, com la Matinal pro Hospitals disputada a la muntanya de Montjuïc 1948, la Barcelona-Tarragona 1948 o la recuperació de la Pujada a l’Arrabassada 1949, que no es disputava des del 1932 També participà en la creació de les 24 Hores Motociclistes 1955 i del Gran Premi de Motociclisme 1956

Començà a competir en curses de muntanya i de velocitat en categoria júnior i s’especialitzà en resistència Disputà les millors proves estatals i internacionals de la categoria Guanyà la Pujada a l’Arrabassada amb una Norton 750 cc 1974, la Pujada a Montserrat amb una Ducati 1975, fou segon en el Trofeo Ciudad de La Línea 1975 i també al circuit Alcarreño 1976 Amb les motocicletes Ducati aconseguí grans resultats a les proves disputades al circuit de Montjuïc, on es proclamà tercer en el Campionat d’Europa de resistència a les 24 Hores 1976, campió d’Espanya de resistència 1979,…

Destacà en l’especialitat automobilística de muntanya i guanyà diverses pujades en el tombant de les dècades de 1950 i 1960, com les de Montserrat, Sant Feliu de Codines, l’Arrabassada i Vallvidrera També guanyà el V Ralli dels Pirineus amb un Porsche, i fou un dels pioners del kàrting a Catalunya S’inicià en la motonàutica al Reial Club Marítim de Barcelona i formà part de l’escuderia Los Tiburones Es proclamà campió d’Espanya en la categoria DU 1960, 1961 i d’Europa en EU 1965 Aquest darrer títol fou el primer campionat internacional que guanyà un català També guanyà el Gran…

Santuari construït l’any 1125 Fou reedificat el 1423 arran de la donació de la imatge de la Mare de Déu per part dels senyors cognomenats Manresa segons la llegenda, l’escultura fou arrabassada als àrabs pels Manresa, als quals els atorgà drets feudals i el privilegi d’enterrar als seus membres sota la cripta de l’altar A petició del noble de la comarca Salvi Arrupit, el 6 de juny de 1484 ei sant pare Sixt IV va concedir un perpetuum de cent dies d’lndulgència als creients que pelegrinessin a la capella de la Mare de Déu Posteriorment el bisbe de Girona concedí quaranta dies més…