Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Mas‘ud ibn Sa‘d
Literatura
Poeta persa.
Funcionari dels gaznèvides, fou empresonat per conspiració És un poeta artificiós, però avui molt apreciat És autor, probablement, del primer romancer en hindustànic
François-Hubert Drouais
Pintura
Pintor francès.
Fou retratista de Lluís XV i de la noblesa, que representa en un artificiós ambient camperol Le jeune élève duc de Choiseul, Flora Mme du Barry
Bernat Miquel
Literatura catalana
Poeta.
Se'n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim, escrita després del 1442, i una altra de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós
Alfred Mombert
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Influït per l’estil modernista sentimental i artificiós, s’apropà a Nietzsche en les seves visions còsmiques pròpies de l’expressionisme És autor de Der himmlische Zecher ‘El bevedor celestial’, 1909, la trilogia dramàtica Äon 1907-11, etc
Māgha
Literatura
Poeta indi en llengua sànscrita.
És autor del poema Śiśupālavadha ‘L’assassinat de Śiśupāla’, en vint cants, inspirat en un episodi molt conegut del llibre tercer del Mahābhārata, escrit, seguint el gust del temps, en un estil artificiós i complicat que arriba a fer-ne difícil la comprensió El poema és emprat sovint com a model en els diversos tractats indis d’art poètica
Jean Ranc
Pintura
Pintor.
Deixeble de HRigaud, des del 1724 treballà com a pintor de cambra de Felip V d’Espanya, i aportà el tipus de retrat ampullós i artificiós francès Entre la seva obra es destaca la conservada al Museo del Prado Felip V a cavall, Isabel de Parma, L’infant Ferran i el seu gos, L’infant Carles, La infanta Maria Anna Victòria
Guillem Mercader
Literatura catalana
Cavaller.
Vida i obra Hom sol identificar-lo amb un dels cavallers que la ciutat de València trameté sota el comandament de mossèn Joan Escrivà a Catalunya per tal d’ajudar el rei Joan II en el setge de Peralada Participà en el certamen poètic en “honor de la Sacratíssima Concepció” València 1486 amb la poesia La Trinitat, de son alt consistori , on fou mereixedor d’un dels premis que mossèn Ferran Dies, organitzador de l’esmentat certamen, atorgà a les millors composicions Es tracta d’una obra d’escàs valor poètic i d’estil artificiós Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Bernadí Vallmanya
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474, i composicions seves foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495, a partir de la versió castellana de Gonzalo García de Santa María, Revelació de Sant Pau i la Cárcel de amor 1493 de Diego de San Pedro Aquesta última traducció fou reimpresa de nou el 1906 i el 1907 dins el Novellari català , de Miquel i Planas
Bernat Miquel
Literatura catalana
Escriptor i jurista.
Vida i obra De difícil identificació, hom el considera secretari de la cancelleria de Pere IIIel Cerimoniós i autor de la carta adreçada al bisbe de Megara 11 de setembre de 1380, on apareix un destacable elogi a l’Acròpoli d’Atenes, definida com la «pus bella joia que al món sia» Atribuïdes a un altre Bernat Miquel, se’n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim , escrita després del 1442, i una altra, Per molt pensar so en un pensament , de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós Bibliografia Baselga y…
Lluís Bernat i Ferrer
Literatura
Escriptor, amic i deixeble de Constantí Llombart.
Fundà el setmanari La Trona 1894, de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys Escriví algunes obres teatrals Moros en l’Horta , 1893 i diverses novelles curtes, una de les quals, Caciquisme roig 1904, prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època El 1908 promogué i dirigí El Cuento del Dumenche , des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat-Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’emprar un…