Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
manuscrit
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Llibre escrit a mà.
També rep el nom de còdex, que és reservat, però, als manuscrits antics i medievals, tant si són escrits en papir com en pergamí o en paper En bibliotecologia són considerats també manuscrits els llibres copiats a màquina d’escriure manual Tant aquests darrers com els còdexs i els manuscrits posteriors són guardats conjuntament en seccions especials de les biblioteques i els arxius, i són descrits sense discriminació en els catàlegs i els inventaris
xifra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes convencionals d’una escriptura secreta (criptografia) o d’un llenguatge secret basats en lletres, signes o dígits convencionals, segons una clau determinada, coneguda només pels corresponsals.
Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del s XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena edat moderna hom utilitzà també els procediments de doble…
Agustín Millares Carlo
Historiografia
Escriptura i paleografia
Paleògraf, historiador, llatinista i bibliògraf.
Catedràtic de paleografia a les universitats de Granada 1921-23 i de Madrid 1926-39, fou nomenat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1938, perquè no podia exercir a la Complutense Expulsat d’aquesta universitat en acabar la guerra civil de 1936-39, ensenyà a la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic 1941-59 i, més endavant, fou director de la biblioteca de la Universidad de Zulia, a Veneçuela Tant en aquest país com en altres indrets de l’Amèrica Llatina obtingué nombroses distincions Reincorporat a la seva càtedra de Madrid 1963, fou nomenat membre corresponent de l’Acadèmia…
Pere Pujol i Tubau
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Historiador, paleògraf i arxiver del capítol i del bisbat d’Urgell.
Cursà la carrera eclesiàstica als seminaris de la Seu i de Vic 1901-10, on fou deixeble de Josep Gudiol i Cunill, i completà més tard 1919-20 els seus estudis especialitzats a l’École des Chartes i a l’Institut Catholique de París És autor de diversos treballs, basats en documentació extreta principalment dels arxius urgellesos, sobre temes referents a la cultura, l’art, la llengua, l’escriptura visigòtica i carolina, la litúrgia i l’hagiografia, entre els quals són especialment remarcables Documents en llengua vulgar dels segles XI, XII, XIII, procedents del bisbat de la Seu d’…