Resultats de la cerca

Als arxius dels estats, municipis i d’altres corporacions públiques són funcionaris Als arxius notarials, l’arxiver és un notari del collegi al qual pertany l’arxiu Per a ésser arxiver als arxius de l’Estat espanyol cal un títol universitari adequat i ingressar per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, creat el 1858 l’any 1932 fou creat un cos auxiliar que ultrapassa el nombre de 200 membres A França el títol d’arxiver paleògraf, obtingut per diploma de l’École des Chartes, dóna dret preferent als càrrecs vacants i a la…

Estudià a l’École de Chartres 1893-97 i féu la tesi Essai sur la réforme de l’ordre de Fontevrault 1459-1641 Després de treballar a la Bibliothèque Mazarine de París, fou arxiver durant deu anys dels Pirineus Orientals Apassionat per la història local, publicà nombrosos articles a la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon , que ell havia fundat Fou un dels promotors del LXXIII Congrès Archéologique de France 1906, celebrat a Perpinyà i a Carcassona

Fill de l’arqueòleg Manuel Rubio y Borrás Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde 1928-30 Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació Sobresurten La Generalitat de Catalunya 1920, La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI 1950 i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona 1952 Aportà material de documentació per…

Ingressà a Montserrat el 1763 i aviat n'esdevingué arxiver ja n'era el 1771 ho fou també a Sant Benet de Bages Ordenà l’arxiu de Ripoll i ajudà en llurs recerques Jaume Pasqual, Jaume Villanueva, Jaume Caresmar i Enrique Flórez Extractà els documents més antics de l’arxiu de Montserrat, estudià les possessions del monestir i escriví un discurs sobre els fruits i efectes de la història, en ésser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1786 Publicà només l’aplec de documents i notícies sobre la impremta de Montserrat que trameté a Francisco Méndez per a la seva…

Fill d’un mercader de Granollers, Jaume Tarafa i Nadal, i de Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui Ordenat diaca el 1524, beneficiat de la catedral de Barcelona 1526, arxiver de la catedral des d’almenys el 1532 i canonge des del 1543 Féu tres viatges a Roma per afers personals i com a procurador del capítol 1540, 1551, 1556 Com a arxiver inicià el 1536 la sèrie Exemplaria o Llibre de memòries que a perpètua memòria deuen ésser conservades i el Speculum de la Pia Almoina o llibres de les rendes d’aquesta institució, en català vers el 1546 escriví un episcopologi de…

Germà de Francesc Doctor en dret i filosofia i lletres, des del 1888 fou arxiver municipal de València Publicà Lo rat-penat en el escudo de armas de Valencia 1900, Las casas de los Estudios en Valencia 1902, La puerta de Serranos 1915 i altres monografies

Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en…

Fou nomenat arxiver de la diputació, de l’arxiu de la qual publicà el catàleg, cronista provincial i alcalde de Castelló del 1960 al 1967 Dirigí el  Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i la revista  Penyagolosa És autor també d’ Inventario de obras del Museo Provincial de Bellas Artes 1946, Artistas y artesanos del siglo XVIII en Castellón 1946, Peñíscola 1957 i Missatge 1964

Llicenciat en filosofia i lletres 1892 Essent arxiver de la paeria de Lleida 1895, en catalogà la valuosa collecció de privilegis reials La Societat Econòmica d’Amics del País li premià el treball Lérida y la Guerra de la Independencia 1899 Aquell mateix any fou nomenat cronista oficial de la ciutat La seva obra d’investigació històrica més destacada és La Pahería de Lérida 1911

Contribuí, amb el rector de Rubí Josep Guardiet i Pujol, a l’organització del museu parroquial 1924 Des de l’any 1947 fou el principal collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en la tasca d’inventariar i catalogar els fons documentals de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, en féu possible la consulta pels estudiosos i orientà aquests, amb una gran eficàcia i generositat, en llurs recerques Aquesta absorbent tasca d’arxiver féu que les seves investigacions restessin inèdites