Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Narra l’aventura d’un home innominat, i per extensió de tot un poble, sotmès a un procés anorreador de la seva identitat, amb la intenció d’as-similar-lo a la de l’ocupant El protagonista ésobligat a assistir a una triple intervenció quirúrgica que fan a la mare al cervell, al cor i al sexe Perquè denuncia que la volen despersonalitzar, i creu que l’han morta, és empresonat Alliberat per un atzar que forma part del judici, torna a casa, on ara viuen altres fills de la mare i d’on, fugint d’un escorcoll policial, pot salvar una adolescent que, com…

Don Toni és la figura central de la novella, però la tècnica escollida per presentar-lo, fragmentada i amb nombrosos buits, i, també, el seu pensament i aspecte contradictori, aconsegueixen que esdevingui un personatge carregat d’ambigüitat Apareix com l’últim representant d’una classe social de costums i de formes de vida medievals, i per demostrar-ho pega els seus servidors i no pot donar el seu nom als fills illegítims que té i que manté En oposició a aquesta actitud, se sent atret per les novetats de l’època, i, per exemple, puja en globus i profetitza l’existència dels avions Malgrat…

La novella evoca la vida de don  Toni de Bearn , centrada en les relacions amoroses, primer, i en la dedicació a l’escriptura, posteriorment Aristòcrata mallorquí del segle XIX, don Toni assisteix, lúcid i impotent, a la decadència del seu món i a la dels ideals que l’han conformat La novella correspon a una llarga carta, en la qual Joan Mayol, capellà de Bearn, rememora l’existència de don Toni, el seu protector i probable pare La primera part, “Sota la influència de Faust”, se centra en les relacions amoroses de don Toni, home madur casat amb Maria Antònia, i de dona Xima, una neboda de…

Vida i obra Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de…

Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni reial que la reina —aleshores refugiada a Castella— havia aconseguit per als seus fills, cosa que estigué a punt de provocar una…