Resultats de la cerca

Exposà a Barcelona 1911, a Berlín 1913 i al Salon d’Automne París, 1912 La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobri, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid Escriví articles d’art, des de París, per a La Veu de Catalunya És autor de Memorias de un pintor 1944 Es casà amb l’escultora Maria Llimona

Tipògraf Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE 1890 com a representant de Jaén De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma —de la qual fou president en 1892-94— i impulsà la creació de la de Manacor Dirigí La Bandera Roja , on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València

Fou nomenat arquebisbe el 1198 i el mateix any assistí a la reunió de Girona, on es dispersaren diversos decrets contra els valdesos i altres heretges Anà sovint en seguici del rei Pere i el 1212, estant a Osca, li féu prometre que no empenyoraria els béns de Tarragona ni del seu camp per a ajuda militar del Llenguadoc, en la guerra dels albigesos El 1213 assistí al concili de Perpinyà i trameté a París, per mitjà del bisbe de Barcelona, les lletres del papa Innocenci III per deturar la croada contra el Llenguadoc, cosa que no aconseguí

La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca de Santa Maria de la Mar El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l’orde del Temple Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política A Tarragona féu construir la capella gòtica anomenada de les Onze Mil Verges, convertida després en baptisteri, i impulsà l’obra del claustre gòtic i el 1341 féu celebrar un sínode provincial En el camp…

Fill de Berenguer Bertran, ciutadà de Barcelona, i de Violant Carròs, comtessa de Quirra Heretà de la seva mare el comtat i els feus de Sardenya Participà en la batalla de Sanluri Fou capità general de Sardenya i lluità contra el vescomte de Narbona, amb qui, finalment, pactà treves 1417 Assistí al setge de Balaguer 1413 i a la coronació de Ferran I a Saragossa Fou virrei de Sardenya 1410-13 i 1415-16, i assistí també al parlament sard del 1421 Empenyorà les joies de l’infant Martí per poder pagar les tropes Els reis el casaren amb Leonor Manrique, de la casa reial de Castella,…

El genearca conegut fins al moment és Bernat I La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I , vicari del castell de la Portella on morí l’any 1059 pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II mort després del 1085, que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de…

Estudiant de medicina a Barcelona, assistí a les reunions organitzades per Fanelli 1869 i s’afilià a l’Aliança de la Democràcia Socialista Delegat als congressos obrers de Barcelona 1872 i redactor de La Federación , essent secretari juny-juliol de la secció barcelonina de l’AIT, es destacà per la seva actitud insurreccionalista el 1873 Partidari de mantenir la Federació Regional Espanyola en la clandestinitat, fou el centre de les Comissions Federals de 1875-80 Fou també el principal redactor 1877-80 de La Revista Social , entre d’altres Criticat per autòcrata i intellectual, es…

Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612 Fou governador i capità general interí de Milà Serví a la guerra contra els holandesos Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen 1622 i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi Assistí a la presa de Breda 1625 El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona Ambaixador extraordinari a París 1632, participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el…

Era fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d’Ermessenda, i germà de Guifré el Pelós de Barcelona Assistí als concilis de Port Nimes del 887 i del 897, en aquest darrer per solucionar la rebellió del prevere cerdà Esclua Seguí la causa del rei Odó, però retornà aviat a la fidelitat a Carles el Simple, que li concedí dos preceptes un 898 amb diversos drets fiscals per a la seva església, i una nova cessió de béns l’any següent Assistí al sínode de Barcelona del 906 i al concili de Sant Tiberi d’Agde el 907 Llegà tots els seus béns, en particular el domini de Palol, i…

Inicià les seves actuacions amb la intervenció en un plet entre els monestirs de Cuixà i d’Arles sobre la possessió de Sant Pere de Torrelles 1114 El mateix any aprovà la unió del monestir del Canigó i el de la Grassa Consagrà algunes esglésies, com Sant Esteve de Salses 1114, Sant Nazari de Torderes 1116, Sant Sadurní de Montesquiu i el monestir de Sant Andreu de Sureda 1121 i assistí a la consagració de Sant Quirze de Colera 1123 El 1126 anà a Terra Santa i al seu retorn cedí la vila i l’església de Marcèvol als canonges del Sant Sepulcre, on aquests fundaren un priorat Finalment assistí a…