Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
àstat
Química
Element químic radioactiu de nombre atòmic 85.
Té uns 20 isòtops, essent el més estable el 2 1 0 At vida mitjana 8,3 hores El 1940 Emilio Segrè i collaboradors identificaren l’isòtop 2 1 1 At bombardejant bismut amb partícules α accelerades amb un ciclotró Químicament, l’àstat és alineat amb els halògens, darrere el iode, amb el qual té més semblances
Emilio Segrè
Física
Físic italià, naturalitzat nord-americà.
Féu importants recerques en física nuclear i partícules atòmiques, amb la collaboració d’EFermi a Roma i sobretot d’OChamberlain a Berkeley Pel descobriment de nous elements com el tecneci, l’àstat i el plutoni i de l’antiprotó rebé el 1959, juntament amb OChamberlain, el premi Nobel de física
halogen
Química
Qualsevol dels elements químics del grup VII A de la taula periòdica: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I) i àstat (At).
Són representats genèricament per X Hom pot observar una gradació de propietats del fluor al iode enfosquiment del color, creixement de la densitat, de les temperatures de fusió i d’ebullició, de les calors de fusió i de vaporització, dels radis atòmics i iònics, i una disminució del potencial electroquímic i de l’escala d’electronegativitats A l’estat elemental, els halògens tenen tots una molècula diatòmica, i en llurs composts actuen amb els estats d’oxidació —1, 0, +1, +3, +5, +7 i també amb el de +4, amb l’excepció del fluor, que és l’element més electronegatiu i actua amb +…
element
Química
Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics.
Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els metalls del seu…
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…
Àtoms, molècules i compostos
L'estructura atòmica És possible endinsar-se en els secrets de la matèria i les lleis de la química ajaguts vagarosament a la platja, un dia d’estiu Doncs, segurament no Amb tot, si ens limitem a la simple observació de la realitat que ens envolta, podem advertir algunes característiques interessants de la matèria inerta En primer lloc, observar no cansa gaire i, a més, permet exercitar el pensament amb preguntes i dubtes que, tot i la seva senzillesa, són a la base de la ciència i el coneixement I es pot "observar" fins i tot amb els ulls aclucats, a la platja Perquè el nostre propi cos pot…