Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Cassini
Astronomia
Família d’astrònoms francesos d’origen italià.
Fou el primer Giovanni Domenico Cassini , el qual fou succeït a l’observatori de París pel seu fill Jacques Cassini París 1677 — Thury, Clarmont 1756, que mesurà l’arc del meridià des de Dunkerque a Perpinyà 1713 El seu fill César François Cassini de Thury París 1714 — Thury 1784 heretà la direcció de l’observatori i inicià els treballs d’aixecament del mapa topogràfic de França, tasca que acabà el seu fill i successor a l’observatori, Jacques Dominique Cassini París 1784 — Thury 1845
constant de Hubble
Astronomia
Física
Constant que intervé en la llei de Hubble i que mesura la velocitat d’expansió de l’Univers.
Els responsables del telescopi Hubble, que patrocinen les agències NASA i ESA, presentaren al maig del 1999 els resultats de l’anàlisi per a determinar l’edat de l’Univers Partint de les observacions del telescopi, els astrònoms fixaren la constant de Hubble la mesura de la velocitat d’expansió de l’Univers en 70 km/s per cada megaparsec Això significa que, per a un observador, els objectes situats en un megaparsec semblen allunyar-se a 70 km/s els situats a dos megaparsecs, a 140 km/s, i així successivament D’això es desprèn que el big-bang que creà l’Univers es produí fa…
Ṯābit ibn Qurra
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic àrab.
Fou membre de l’escola científica de Ḥarrān i hi fou un dels principals traductors d’obres astronòmiques gregues Formulà la teoria de la trepidació dels equinoccis tot denunciant els errors existents en les observacions dels astrònoms grecs
creació
Cosmogonia
En una perspectiva cientificopositiva, producció natural d’un ésser a partir d’elements preexistents originalment combinats.
Les teories evolucionistes es mouen en aquesta direcció, dins la qual astrònoms contemporanis han arribat també a concebre una constant creació de matèria en l’espai buit per tal d’explicar l’expansió de l’Univers teoria de l’estat estacionari
Saros
Astronomia
Període de temps després del qual la successió d’eclipsis de Sol i de Lluna es repeteix novament.
Segons la tradició, aquest cicle ja fou conegut pels primitius astrònoms de Mesopotàmia, els quals observaren que si hom considerava un període de temps de 223 llunacions, la sèrie d’eclipsis d’aquest període es repetia gairebé amb les mateixes característiques al llarg de les 223 llunacions següents eclipsi Així, el coneixement de tots els eclipsis d’un període de Saros permeté als antics astrònoms la predicció, amb bastant d’exactitud, de nous eclipsis abans que tinguessin lloc La duració d’un Saros equival a 18 anys, 11 dies i 8 hores, és a dir, 6 585,32 dies, nombre que, pel fet que no…
efemèrides
Astronomia
Conjunt de taules en les quals hom indica les distintes posicions que ocupen cada dia al firmament certs astres mòbils durant un interval de temps que sol ésser d’un any.
Aquestes taules acostumen a assenyalar les posicions del Sol, de la Lluna i dels principals planetes També inclouen les hores de sortida i de posta dels estels més importants, com també la data i les condicions d’observació dels eclipsis de Sol i de Lluna Són emprades principalment pels astrònoms i per a l’orientació en alta mar
Descobriment d’un exoplaneta gegant que qüestiona la teoria actual de formació de planetes
La revista Science publica el descobriment per part d’un equip internacional d’astrònoms de l’exoplaneta pertanyent a un sistema solar a uns 30 anys llum de la Terra El planeta, anomenat GJ 3512, orbita al voltant d’una estrella nana vermella que no n’hauria pogut ser l’origen d’acord amb les teories actuals sobre la formació de planetes
Descoberta de dotze llunes de Júpiter
Un equip d’astrònoms de la Carnegie Institution for Science confirmen la descoberta de 12 llunes que orbiten Júpiter , una de les quals, anomenada Valetudo, és qualificada d’”estranya” per les propietats de la seva òrbita L’observació dels satèllits va ser feta el març de 2017 des del telescopi Blanco de Cerro Tololo Xile durant la cerca d’un hipotètic novè planeta al límit del sistema solar
Nova confirmació de la teoria de la relativitat
A partir d’observacions del Very Large Telescope, astrònoms de l’European Southern Observatory ESO i altres institucions fan públiques les conclusions sobre l’anomenat desplaçament cap al vermell i la gran acceleració de l’estrella S2 quan passa prop de Sagitarius A, el gran forat negre de la Via Làctia Aquests canvis no es poden explicar per la física newtoniana i, en canvi, encaixen amb la teoria de la relativitat d’Einstein
John Napier
Matemàtiques
Matemàtic escocès.
A part els seus estudis de teologia i els seus extensos comentaris a l' Apocalipsi de sant Joan, dedicà una bona part del seu temps d’aristòcrata rendista a les investigacions matemàtiques, en les quals excellí pel descobriment de la teoria dels logaritmes i per la confecció de taules que, perfeccionades tot seguit per Briggs amb la introducció de la base 10, facilitaren en gran manera la tasca dels astrònoms coetanis Fou l’autor de Mirifici logarithmorum canonis descriptio , publicada a Edimburg 1614
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina