Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
orango
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, de 80 cm fins a la creu, que és de color blanc groguenc amb algunes taques fosques al cap i a les potes.
El mascle té dues banyes en forma de lira que atenyen 70 cm Habiten en grups reduïts al Tibet, entre els 4 000 i els 6 000 m
coatí
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels prociònids.
Atenyen un metre de llargada Tenen la cua llarga i el musell allargat, i els ulls i les orelles petits El pelatge és molt dens i de color vermellós Viuen als boscs, i són arborícoles i gregaris Són propis de l’Amèrica Central i la del Sud
marsupials
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de vertebrats de la classe dels mamífers metateris caracteritzats per la presència, en les femelles, d’una omfaloplacenta i, generalment, d’un marsupi a la cara ventral de l’abdomen.
Són d’una morfologia i una mida molt variables Tenen la fossa temporal ben desenvolupada, i la característica esquelètica d’aquest grup és el fet de presentar sobre el pubis l’articulació dels ossos marsupials situats en posició superficial a la paret abdominal El pelatge és, en general, espès i dens Tenen la dentadura monofiodòntica, i les extremitats són pentadàctiles, modificades segons el gènere de vida l’olfacte és molt desenvolupat L’úter i, generalment, la vagina són dobles El penis pot ésser bífid, i els testicles són en un escrot extraabdominal que es desenvolupa davant el penis…
cangur
© Corel Professional Photos
Mastologia
Gènere de mamífers marsupials de la família dels macropòdids, de dimensions mitjanes o grosses, de tronc llarg, amb la part anterior menys desenvolupada que la posterior.
Les potes anteriors són curtes i dèbils, i l’animal les empra per a agafar l’aliment les posteriors són llargues i fortes, adaptades al salt, a la defensa, i serveixen de suport a l’animal juntament amb la cua, que és llarga i musculada El cap és relativament petit, i les orelles, llargues i punxegudes el dentat és monofiodòntic A l’abdomen les femelles tenen el marsupi o bossa marsupial, ampla i profunda, dins la qual hi ha les glàndules mamàries en nombre de quatre El període de gestació dura de 30 a 40 dies, i els nounats, prematurs, que atenyen uns 20 mm de longitud, acaben…
lleó marí
© Fototeca.cat -Corel
Mastologia
Nom donat als mamífers carnívors pinnípedes de la família dels otàrids.
Són animals de cos fusiforme que atenyen fins a 2,5 m de llargada, amb el cap arrodonit, proveït d’orelles curtes i ben separat del cos pel coll tenen potes posteriors, les quals, bé que acaben en aletes, es poden girar cap endavant per tal de facilitar llur avançament per terra El lleó marí del sud Otaria byronia ateny 2,5 m de llargada i pesa més de mitja tona Habita a les costes de l’Amèrica del Sud, des del Brasil fins a l’estret de Magallanes, i al Pacífic, fins al Perú viu en grups familiars d’uns 6-20 individus, manats per un mascle vell, en règim polígam El lleó marí de…
mirmecofàgids
Mastologia
Família de mamífers edentats del subordre dels xenartres, de cos robust i allargat, que atenyen una longitud total d’1,20 m.
No tenen dents i el musell presenta una forma tubular la boca, petita i estreta, conté una llengua vermiforme, que a l’espècie més grossa pot arribar a tenir 1 m de llargària La morfologia bucal va lligada amb el tipus d’alimentació són insectívors i es nodreixen introduint llur llengua viscosa dins els formiguers i termiters La família comprèn tres gèneres Myrmecophaga os formiguer, Tamandua i Cyclopes Habiten a Amèrica, des del centre del continent fins a l’Argentina
mangabei
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids, que atenyen uns 80 cm de llargada, són prògnats i tenen callositats isquiàtiques.
Un caràcter important és que la tercera molar té cinc tubercles Aquest gènere presenta quatre espècies el mangabei negre Caterrinus , que ateny 30 cm de llargada, presenta una mena de plomall al cap i habita al Congo, el mangabei de cresta Calbigena , que habita al Camerun i al Gabon, el mangabei de collaret blanc Ctorquatus , que habita des de Nigèria al Gabon, i el Cercocebus galeritus , que habita a l’Àfrica oriental
dermòpters
Mastologia
Ordre de mamífers que comprèn el gènere Cynocephalus i les espècies del qual són de dimensions petites, puix que només atenyen 40 cm de longitud total.
Presenten una membrana el patagi que s’estén des dels costats del coll, abraça les extremitats i arriba fins a la cua Habiten en selves espesses i són arborícoles De dia romanen penjats de les branques com els ratpenats, i de nit surten a nodrir-se de fruites i brots joves Salten d’arbre en arbre valent-se del patagi, ja que quan es llancen al buit obren llurs extremitats de manera que el patagi actua com a paracaigudes La dentició és com la dels insectívors El gènere Cynocephalus comprèn dues espècies C volans , que habita a les illes Filipines, i C variegatus , que habita al sud-est…
marmota
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, que atenyen uns 60 cm de longitud total, 20 dels quals corresponen a la cua.
El cos és rodó i aixafat, les orelles petites, les ungles grosses i el pelatge molt espès Són animals excavadors, de règim vegetarià i de costums completament nocturns Fan amagatalls subterranis, on hibernen durant sis mesos Aquest gènere comprèn setze espècies, entre les quals es destaca Marmota marmota , que és l’espècie europea, de pelatge de color gris i groc i que habita als Alps i als Carpats, entre 1500 m i 3000 m, bé que ha estat introduïda en altres zones, com ara els Pirineus, d’on s’extingiren fa entre 10000 i 15000 anys La repoblació, duta a terme els anys quaranta del segle XX,…
lorisoïdeus
Mastologia
Infraordre de mamífers primats del subordre dels lemuriformes que atenyen entre 15 i 40 cm, amb el pelatge espès i llanós i els ulls molt grossos i dirigits cap endavant.
Tenen 36 dents, distribuïdes en dues incisives, un ullal, tres premolars i tres molars en cada semimandíbula Són arborícoles i de costums nocturns Comprèn una sola família, la dels lorísids , dividida en dues subfamílies, els lorisins i els galagins Els lorisins asiàtics i africans inclouen els loris i els pottos , i els galagins inclouen els galagos