Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
ídol
Religió
Imatge amb atributs divins.
El material dels ídols és molt divers pedra les columnes d’Hermes, fusta de certs arbres sagrats les oliveres de Grècia, bronze o metalls Sovint els ídols són fets, o recoberts, amb or i argent i vestits a la manera humana Hom reconeix el caràcter diví i sobrenatural dels ídols a través de la grandària desusada, el color desacostumat, el caràcter teriomòrfic, l’accentuació dels atributs sexuals, la multiplicitat dels sentits, el caràcter horripilant i corprenedor dels rostres, la vellesa i l’origen sagrat de les imatges
espècie
Lògica
Grup d’individus que tenen atributs comuns i són designats pel mateix nom.
Té més atributs i comprèn menys individus que el gènere Respecte a aquest, és determinada per la diferència específica
herència
Electrònica i informàtica
Característica que permet que un objecte adquireixi els atributs, les propietats o el comportament propi d’altres objectes.
L’herència contribueix a l’economia en el disseny i manteniment del programari, gràcies al fet que objectes diferents poden compartir atributs, propietats i comportaments sense necessitat d’haver de replicar codi
segmentació del mercat
Economia
Subdivisió d’un mercat potencial en grups o àrees homogènies de consumidors seguint criteris de parcel·lació, per tal d’adoptar una política selectiva en funció dels diferents atributs definits per a cada grup.
Aquests atributs han de justificar més tard la possibilitat d’actuar-hi amb unes polítiques d’impulsió especialitzades, així com un tractament definit en els aspectes de distribució, qualitat i preus
Cisma d’Occident
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
Osiris
© Corel Professional Photos
En la religió egípcia, Déu del més enllà.
Adorat originàriament a Busiris al Delta, el seu culte s’estengué des d’època antiga a tot Egipte assimilat en diferents viles al déu local a Sokaris, a Memfis i, sobretot, a Khentimentiu, déu dels morts, a Abidos Era representat com un home embolicat en un sudari, amb la cara i les mans de color verd, color de resurrecció, coronat amb una alta tiara i sostenint el bàcul de comandament i l’espantamosques La llegenda osiríaca en féu el principal déu del panteó egipci Segons ella, Osiris era fill de Geb déu-terra i de Nut deessa-cel i regia el món Envejant la seva posició, el seu germà Seth…
BGP
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic exterior, estandarditzat per la Internet Engineering Task Force (IETF), amb què els encaminadors (routers) dels sistemes autònoms d’internet s’intercanvien informació sobre prefixos de xarxa per a mantenir-ne la connectivitat.
Concebut inicialment per a intercanviar prefixos del protocol IP versió 4 IPv4, actualment existeix una extensió anomenada Multiprotocol BGP o MP-BGP que permet comunicar informació d’encaminament d’altres protocols A diferència d’altres protocols com els interiors, Interior Gateway Protocols o IGPs, els encaminadors BGP estableixen i mantenen una sessió un a un entre ells emprant el protocol de transport TCP, i no retransmeten la informació d’encaminament periòdicament En el BGP, la informació d’encaminament per exemple prefixos de xarxa s’acompanya dels anomenats atributs, que…
transgènere
Persona que se sent del gènere contrari a aquell que li va ser atribuït en néixer segons les seves característiques biològiques o que no s’identifica exactament ni amb un home ni amb una dona, tal com aquests gèneres han estat concebuts tradicionalment.
El terme nasqué als Estats Units cap als anys vuitanta del segle XX com a reacció a la forma d’origen mèdic transsexual , que cada cop més tendeix a reservar-se a les persones que s’han sotmès a operacions o tractaments vinculats al canvi de sexe o d’atributs sexuals El terme transgènere inclou tota la varietat de comportaments i característiques i no tan sols atributs físics que en una mateixa persona deixen d’estar vinculats només a un dels dos sexes, segons el punt de vista propi, sobretot, de la tradició occidental Nombroses cultures reconeixen categories…
Indra
Mitologia
Divinitat índia, de l’antiga mitologia vèdica, que viu al cel i a l’atmosfera.
Reguladora del temps i dispensadora de la pluja, té, com el Júpiter clàssic, el llamp i el tro com a atributs
Marduk
Mitologia
Nom sumeri i babiloni, de significat incert, del déu de Babilònia i de tota la regió circumdant, des de la primera dinastia babilònica (s XIX aC) fins a la caiguda del regne caldeu (525 aC).
Considerat fill d’Ea, fou l’ordenador del panteó diví, i adquirí qualitats i atributs semblants als de l’antic déu sumeri Enlil
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina