Resultats de la cerca

Assolí una fama llegendària per la seva força i pel seu esperit cavalleresc i intervingué en la conquesta de Granada 1485-92 Fou el cap de la guàrdia del papa Alexandre VI, serví a l’exèrcit del Gran Capità en les campanyes d’Itàlia i lluità contra els turcs a Cefalònia Ferran el Catòlic el féu marquès de Cornetta Acompanyà Carles V en les primeres campanyes Escriví una autobiografia, publicada el 1613

Arrelà al cinema amb A Girl in Every Port 1927 encarnant el tipus eròtic de l’època a l’europea Especialment famosa amb motiu de The Canary Murder Case 1929 sobretot pel vestuari dissenyat per Travis Banton, excellí a Die Büchse der Pandora ‘La caixa de Pandora’, 1929, a Das Tagebuch einer Verlorenen ‘Diari d’una noia perduda’, 1929 i a Prix de Beauté 1930 Escriví l’autobiografia Lulu in Hollywood 1982

Secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya CCOO-CONC del 1972 al 1995, any en què fou substituït per Joan Coscubiela Autor de l’assaig Qüestió salarial i nova cultura 1987 i de l’autobiografia Cuando hice las maletas 1997 En les eleccions del 1999 fou elegit diputat al Parlament en les llistes d’Iniciativa Amb la fi de la legislatura, el 2003 abandonà el seu escó i deixà la política activa

Advocat 1803, fou senador des del 1821, governador de l’estat de Nova York 1829, secretari d’estat 1829-31 i vicepresident 1833-37 dels EUA Succeí AJackon com a president del país 1837-41 Polític hàbil i conciliador, no resolgué, però, la crisi econòmica del 1837 Això i la seva oposició a l’annexió de Texas el feren impopular Viatjà uns anys per Europa Escriví una autobiografia 1833, publicada el 1920

Els volums Te meg a világ ‘Tu i el món’, 1932, Különbéke ‘Pau per separat’, 1936, Hare az ünnepért ‘La lluita per la festa’, 1938 i Régen és most ‘Abans i ara’, 1943 són amarats d’un to pessimista, desillusionat El recull Tücsökzene ‘Música dels grills’, 1947 és una autobiografia en vers Els sonets que aplegà sota el títol A huszonhatodik év ‘L’any vint-i-sisè’, 1957 són de tema amorós

En les seves novelles i narracions, de to entre realista i romàntic, enfronta les aspiracions i els desigs de l’individu amb unes normes socials repressives En aquest sentit, a Freund Hein ‘L’amic Hein’, 1902 oposa la rígida atmosfera d’un internat a l’espontaneïtat del protagonista Altres obres són Menschenwege ‘Camins de l’home’, 1899, Der nackte Mann ‘L’home nu’, 1912, Das Riesenspielzeug ‘La joguina gegant’, 1934 i una autobiografia, Ludens 1955

Estudià a França i als EUA, on visqué del 1911 al 1932 Fou un dels fundadors de la Rabita al-Qalamiyya Contista, dramaturg Al-abā’ wa-l-banūna —'Pares i fills’—, 1917 i poeta també en anglès i rus, és autor d’assaigs de crítica literària Al-Girbal , 1923, de l’autobiografia Sab'un ‘Setanta’, 1959-60 i d’una biografia de Khalil Gibran Intentà conciliar el realisme i l’esperit analític europeus amb les tradicions místiques orientals

La seva dansa serpentina , que presentà el 1889, esdevingué una representació vivent de l’estètica modernista, i diversos artistes la retrataren en acció Tolouse-Lautrec, Chéret, Rodin, PRoche, Raoul Larche Actuà als EUA, a París i a Londres —on es retirà, el 1917—, i el 1902 anà a Barcelona, on Ramon Casas la retratà Identificava el seu art gairebé amb una mística Tingué com a deixebla Isadora Duncan Publicà l’autobiografia Fifteen Years of a Dancer's Life 1913

De família protestant, ha estat un autor fortament arrelat a la seva terra natal Suite cévenole 1925-35, Le chiffre de nos jours 1954, autobiografia, i La superbe 1967 Participà en la guerra d’Espanya Rien qu'un témoignage , 1937 La galère , 1938 i en la resistència francesa Altres obres seves són La tour de Constance 1970, Les taillons 1974, etc Fou director general dels Arxius de França 1959-71 i membre de l’Académie Française 1956

Estigué al servei, com a conseller, del shōgun Tokugawa Ienobu i del seu fill Ietsugu, i, més tard, es retirà per lliurar-se a l’estudi i a la redacció de més de 300 obres Són principalment remarcables dos llibres històrics, Han Kampu 1702 i Tokushiyoron 1712 És d’un interès especial Seiyo Kibun 1715, relació de les converses tingudes amb un missioner italià, on mostra el seu coneixement d’Occident Escriví una autobiografia, Oritaku Shibanoki 1716