Resultats de la cerca

El mateix subjecte actua com a avaluador i avaluat La dificultat de mantenir una certa distància i d’ésser objectiu en aquesta estimació és compensada pel valor educatiu que té el reconeixement dels punts forts i febles de cadascú Els avantatges que comporta són l’aprenentatge de l’autocrítica i la major implicació dels estudiants en el seu procés de millora de l’aprenentatge És convenient que vagi acompanyada d’una avaluació externa complementària per tal d’ajudar a prendre una consciència més objectiva i aprendre a autoavaluar-se L’aprenentatge de l’autoavaluació és un objectiu…

Creat el 2002, arran de les crisis alimentàries dels anys noranta, forma part d’un programa integral per millorar la seguretat alimentària de la Unió Europea, garantir un elevat nivell de protecció dels consumidors i restaurar i mantenir la confiança en el subministrament d’aliments L’EFSA treballa en estreta collaboració amb les autoritats nacionals i altres parts interessades Com a òrgan avaluador dels riscos, publica opinions i dictàmens científics i consells basats en l’evidència científica per proporcionar una base sòlida per a les polítiques i la legislació europea, i també…

Membre del Club Natació Atlètic, guanyà la travessia del port de València per equips 1952 i fou campió de Catalunya de gran fons de segona categoria 1961 Participà quinze vegades a la Travessia del Port de Barcelona En waterpolo fou tres vegades campió estatal de segona categoria 1957, 1958, 1960 i dues vegades subcampió d’Espanya de primera 1959, 1961 Entre el 1960 i el 1961 fou cinc vegades internacional amb la selecció estatal i participà en el Torneig de les Sis Nacions dels Països Baixos Collaborà en tasques directives a la secció de waterpolo de la Federació Catalana de Natació i com a…

Llicenciat 1980 i doctorat 1986 per la  Universitat de València , on és professor des del 1983 i catedràtic d’història medieval Professor visitant a les universitats d’Oxford i París I, la seva recerca se centra en la història del País Valencià, sobretot del període medieval Entre els títols més destacats de la seva producció hi ha  Camperols del País Valencià  1982,  Història del País Valencià  1995,  Llibre d’ordenances i estatuts municipals de la ciutat de València segles XIII-XIV  2006,  El rei conqueridor Jaume I, entre la història i la llegenda  2007 i  Historia de las Españas  2015, i…

Estudià a les universitats de Barcelona i Complutense de Madrid, i amplià estudis a les de Bolonya Ravenna i Spoletto El 1974 es doctorà per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi  La ornamentación en la pintura románica española Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-88, del 1978 al 1980, i del 1985 al 1988, en fou el director del Departament d’Art i l’any 1987 hi obtingué la càtedra d’art medieval Director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-94, des d’aquest càrrec participà en l’elaboració de diverses lleis rellevants en aquest àmbit…

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives  i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…

Inauguració de l’ambulatori de Santa Coloma de Gramenet pel ministre J Romeo Gorria, C Pérez de Rozas, 7-7-1969 AF/AHC El règim franquista, malgrat l’estatisme que planava sobre el conjunt de la vida social, es caracteritzà pel reduït pes econòmic de l’Estat Es recaptaven pocs impostos, majoritàriament indirectes i, com a contrapartida, es donaven molt pocs serveis Una part dels moviments que van animar les lluites dels últims anys del franquisme estaven associats a demandes de més serveis socials equipaments educatius, sanitaris, urbanístics i d’altres de similars, que eren impossibles d’…

Les dades definitives del Cens de Població del 2011 van indicar l’increment del nombre de persones que declaraven saber parlar el català a Catalunya i les Illes Balears, posant-les en relació amb els censos realitzats al llarg de les dues dècades i mitja anteriors Segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT−IEC, l’increment de persones que afirmaven saber parlar el català se situava en 1,77 milions de persones més en aquests dos territoris A Catalunya, l’increment des de l’any 1986 era del 42,6%, i a les Illes Balears, havia estat del 38,9% Altres estudis a partir d’enquestes…