Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
getó
Economia
Objecte monetiforme amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat.
Sol ésser de llautó, plom, etc i molt rarament d’or o argent L’àmbit d’ús dels getons és molt ampli fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat eclesiàstic, de cooperatives, etc Hom en coneix des de l’època romana, i el seu ús s’estengué a camps molt diversos en els temps medievals i moderns, sobretot a França A la corona catalanoaragonesa hom pot assenyalar les pellofes i els ploms eclesiàstics ss XV-XIX, els ploms de veremes que permetien el control de la producció entrada a la ciutat Tàrrega s XV, les…
Roger B. Myerson
© University of Chicago
Economia
Economista nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard, on es graduà en matemàtiques aplicades i doctorà en economia 1976 Ha treballat a la Universitat de Cambridge i, des del 2007, és professor d’economia de la informació i de teoria de preus a la Universitat de Chicago És membre de l’Econometric Society i de l’American Academy of Arts and Sciences La seva aportació ha estat important per al perfeccionament de la teoria dels mecanismes, iniciada a la dècada de 1960 per l’economista Leonid Hurwicz i treballada també per Eric S Maskin Aquesta teoria permet discernir quan els mercats funcionen bé i quan no, i és…
William Dawbney Nordhaus
© Fundació BBVA
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Yale 1963 i doctorat pel Massachusetts Institute of Technology 1967 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat de Yale, d’on el 1973 esdevingué professor titular de ciències econòmiques Membre d’organismes assessors i experts del govern dels Estats Units, entre d’altres el del pressupost al Congrés, l’oficina d’anàlisi econòmica o el comitè de l’associació econòmica sobre estadístiques federals, en 1977-79 fou assessor econòmic del president Carter S’ha dedicat especialment a avaluar les repercussions econòmiques del canvi climàtic i a…
Airbnb
Economia
Plataforma d’internet per al lloguer de pisos, especialment per a vacances i de lleure.
Creada a San Francisco el 2008 per Brian Chesky conseller delegat, Joe Gebbia i Nathan Blecharczyk, posa en contacte propietaris de pisos, els quals paguen una quota per la inscripció a la plataforma, amb possibles clients A través del lloc web es pot accedir a informació sobre l’habitatge i formalitzar els contractes, generalment de curta durada, i avaluar el servei rebut i el comportament del llogater Té implantació arreu del món, molt especialment a les grans metròpolis i als centres turístics internacionals, entre els quals es troba Barcelona No disposa de pisos propis i la…
administració per objectius
Economia
Conjunt de procediments formals, en els quals participa tot el personal, per aconseguir finalitats comunes, amb la fixació de resultats mesurables, per tal d’avaluar posteriorment l’assoliment dels objectius.
índex de preus de consum
Economia
A l’Estat espanyol, mesura efectuada per tal d’avaluar el cost de la vida al llarg d’un període determinat de temps, el resultat de la qual té caràcter oficial.
Per a confegir-lo, hom treballa sobre una mostra que té en compte els preus de determinats béns i serveis prèviament seleccionats com a bàsics, el nivell de consum de cada període, els salaris i el pes relatiu de cada grup socioeconòmic en la població total
Vicenç Navarro i López
Economia
Política
Economista.
Llicenciat en medicina a Barcelona el 1962, per motius polítics hagué d’exiliar-se l’any següent Cursà estudis d’econmia a la Universitat d’Estocolm i, el 1965, d’administració social i mèdica a Londres, Oxford i Edimburg Posteriorment, se n'anà als EUA on amplià estudis i es doctorà, el 1968, en salut pública a la Johns Hopkins University de Baltimore on fou professor d’aquesta especialitat fins l’any 2003 Treballà com a assessor sobre sistemes sanitaris per a diverses organitzacions internacionals Consell d'Europa, Organització Mundial de la Salut OMS Organització Panamericana de la Salut,…
quadre macroeconòmic
Economia
Taula estadística de síntesi en la qual figuren els agregats bàsics de la comptabilitat nacional i que són necessaris per a avaluar el producte interior brut calculat des de l’òptica de la demanda i l’oferta.
Contempla, per tant, les estimacions de les variables de la demanda interna consum i inversió i de la balança de béns i serveis amb l’exterior, així com el valor afegit brut aportat per cadascun dels grans sectors productius i els impostos de diferent tipus Les dades d’un quadre econòmic acostumen a aparèixer en termes reals descomptat l’efecte de la inflació i en forma de taxes de creixement S'utilitza com a resum de la situació econòmica d’un país
auditoria preventiva
Economia
Revisió detallada de la situació econòmica, financera, legal, fiscal i laboral d’una empresa, que es duu a terme abans de tancar un acord econòmic, especialment un procés d’adquisició o fusió, per a verificar l’estat real de l’empresa i avaluar els possibles riscos de l’operació.
bimetal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el lliure encunyament de l’or i l’argent, en l’existència d’una relació legal fixada entre els valors de l’or i de l’argent (paritat bimetàl·lica) i en el poder il·limitat liberatori (per a pagar qualsevol tipus de deute) de l’or i de l’argent.
Durant l’antiguitat el sistema monetari es basà fonamentalment en el patró-argent dracma d’Atenes, denari romà El bimetallisme començà, a Roma, a la fi del segle III aC i al principi del II, i perdurà fins a la fi de l’Imperi La constant inflació féu que la relació or-argent fos reformada constantment En temps d’August la relació era d’u a dos, la qual cosa perdurà fins a Neró, el qual, bé que mantingué la relació, disminuí la talla En temps de Trajà 107 foren retirades les monedes anteriors a Neró, considerades antieconòmiques, i sota Caracalla hom rebaixà el pes de l' aureus a 1/50 de…