Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Immanuel Kant
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Passà tota la vida a la seva ciutat natal Atret per la teologia fou educat en un pietisme rigorós i, després, per la matemàtica i per la física de Newton, es graduà i ensenyà 15 anys com a lector i des del 1770 com a professor ordinari de lògica i metafísica a la universitat En la seva primera època es dedicà als problemes de les ciències, en relació amb els sistemes de Leibniz i de Wolff féu diversos cursos de geografia decenni del 1750 i elaborà una teoria sobre l’origen del sistema solar , recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace La dissertació De mundi…
Grigorij Savvič Skovoroda
Filosofia
Literatura
Humanista, filòsof i poeta ucraïnès.
Professor a Khàrkov, criticà la religió oficial sense arribar a l’ateisme Reuní la major part dels seus poemes a Sad božestvennykh p'esn'ej ‘Jardí de cants divins’ És autor també de Basni khar'kovskie ‘Faules de Khàrkov’
Thomas Hobbes
Filosofia
Filòsof anglès.
Format a Oxford, passà temporades a França, a Alemanya i a Itàlia, fugint de les lluites entre l’exèrcit i el parlament i de la dictadura de Cromwell Es relacionà amb Galileu i amb Descartes Admirador de Bacon, n'adoptà el mètode inductiu, que combinà amb el deductivomatemàtic, dins una concepció general materialista només hi ha matèria i moviment, úniques realitats constatables pels sentits, unica font de coneixement Reduí la filosofia a un estudi dels cossos en general De corpore , 1655, del cos humà De homine , 1657 i del cos polític De cive , 1642 Human nature , 1650, De corpore…
judicis analítics
Filosofia
Judicis en els quals, segons Kant (Crítica de la raó pura), el predicat és contingut en el concepte-subjecte, així: «A és B» és analític solament si B és contingut en el concepte d’A; els judicis analítics, doncs, no augmenten el coneixement; són solament aclaridors.
Avui és admès generalment que una proposició és analítica si enuncia una tautologia
Pere Jaume Esteve
Filosofia
Metge i humanista.
Estudià a València, París i Montpeller Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates 1551, amb illustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic hispànic Dugué a terme, també, la millor edició crítica 1552 de la Theriaca de Nicandro Colofonio A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escolis que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes medicinals,…
filosofia del dret
Filosofia
Branca de la filosofia ètica que cerca d’establir una teoria de la justícia i dels valors jurídics, així com també una teoria general del dret i de la ciència jurídica, tot vinculat a una certa concepció del projecte de l’home sobre la societat.
Fortament lligada i quasi identificada històricament, amb el jusnaturalisme, la filosofia del dret, sota l’impacte dels positivismes, centra avui bàsicament la seva recerca en una ontologia jurídica en el sentit de comprensió totalitzadora del fenomen jurídic i en una axiologia com a teoria de la justícia i dels valors jurídics Alguns aspectes de la temàtica tradicional de la filosofia del dret han desembocat en sectors amb metodologia específica, com la lògica jurídica, mentre que uns altres s’han desenvolupat en disciplines independitzades, com la ciència jurídica anàlisi…
Rudolf Pannwitz
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof alemany.
La seva obra, que inclou diversos gèneres, pretén formular un concepte de l’home i del món influït pels presocràtics, i també per Leibniz, Kant i Nietzsche, a través, sovint, de la mitologia de civilitzacions diverses De la seva obra destaquen les proses Landschaftsmärchen ‘Contes del paisatge’, 1901, Thebaïs/Hellas 1965, els reculls poètics Das Atom Zeitalter ‘L’edat de l’àtom’, 1960 i Wasser wird sich ballen ‘L’aigua s’amuntegarà’, 1963, diversos drames i els assaigs filosòfics Die Krisis der europäischen Kultur ‘La crisi de la cultura europea’, 1917 i Der Übergang von heute zu morgen ‘El…
Adam Schaff
Filosofia
Filòsof polonès.
Estudià a L’viv, París i Moscou, on es doctorà 1944 Professor a Varsòvia des del 1948, obrí el marxisme a la filosofia analítica Entre les seves obres destaquen Wstęp do semantyki ‘Introducció a la semàntica’, 1960, Marksizm a egzystencjalizm ‘Marxisme i existencialisme’, 1961, Język a poznanie ‘Llenguatge i coneixement’, 1967, Marksizm a jednostka ‘Marxisme i individu humà’, 1965, Historia a prawda ‘Història i veritat’, 1974 i Enfremdung als soziales Phänomen ‘L’alienació com a fenomen social’, 1977 En 1955-68 fou membre del comitè central del Partit Obrer Unificat Polonès Arran de la crisi…
flogist
Filosofia
Substància hipotètica postulada per Stahl a la fi del segle XVII per explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.
La teoria del flogist fou la reformulació científica de l’antic principi del foc Segons Stahl, el flogist formava part de totes les substàncies combustibles o transformables per la calor i es desprenia en cremar-les o en calcinar-les Una reincorporació de flogist podia, en certs casos, regenerar-les, i així s’explicava que els òxids es retransformessin en metalls en escalfar-los amb carbó, que era considerat com a flogist gairebé pur Malgrat que avui sembli absurda a la llum dels conceptes moderns de massa, de matèria i d’energia, la teoria del flogist permeté d’ordenar d’una…
Jaume d’Olesa i Sanglada
Filosofia
Literatura
Filòsof i poeta en llatí i català.
Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca Fou jurat el 1487 i el 1489 Participà el 1486 al certamen poètic valencià en honor de la Puríssima Concepció i és autor d’altres poesies en català de tema religiós Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest intervingué en les disputes lullianes mallorquines i escriví un opuscle contra Pere Daguí És autor de Liber de lege christiana 1515, seguit d’unes lamentacions místiques en vers que denoten el seu lullisme i antiaverroisme, d’uns Commentaria super arte RLullii 1518, que inclouen la part…