Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
gemma
Botànica
Òrgan que origina una tija, una branca o una flor i que sol ésser protegit per catafil·les.
La gemma és axillar quan es dóna a l’axilla d’una fulla i origina una branca, terminal quan és constituïda per l’àpex vegetatiu i per les fulles joves que l’embolcallen, floral o florífera si origina una flor, i adventícia quan no és ni a l’axilla de les fulles ni a l’àpex La gemma que passa l’hivern sense desenvolupar-se és hivernant
fil·locladi
Botànica
Branca de creixement limitat, comprimida, de color verd i que compleix la funció assimiladora de la fulla, amb la qual té, de vegades, una gran semblança.
Es diferencia d’una fulla pel fet de fer flor i fruit i de no dur cap gemma a l’axilla N'és un bon exemple la “fulla” del galzeran
licopodiòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits que aparegué i tingué força importància en el Paleozoic, però que avui és molt reduïda.
Presenten tiges ramificades dicotòmicament, fulles petites i nombroses i esporofilles, solitaris, situats a l’axilla o a l’anvers de fulles Comprèn els ordres de les licopodials i de les selaginellals
licopodials
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que aparegué durant el Silurià, però que actualment resta reduït a la família de les licopodiàcies.
Són plantes herbàcies o sufruticoses, de branques allargades i de fulles petites no ligulades, homospòriques, amb els esporangis situats a l’axilla de les fulles, les quals són agrupades en espigues, i de protallus subterrani, sapròfit o micorrízic
coralet
Botànica
Arbust espinós, de la família de les berberidàcies, d’1 a 3 m d’alçària.
Té branques redreçades i fulles caduques, oblongues, atenuades a la base, ciliodentades, de color verd tendre, disposades en fascicles a l’axilla d’una espina tres, quatre o cinc vegades partida Les flors, grogues, formen raïms penjants, i els fruits, baies vistoses i de tast acídul, en madurar prenen un color vermell viu com de corall A Catalunya, creix en terrenys calcaris de la muntanya mitjana
càrex
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ciperàcies.
Són perennes, gairebé sempre monoiques, de tija simple trígona, fulles linears generalment ligulades i flors unisexuals sense periant, solitàries a l’axilla d’una gluma, agrupades en espigues o panícules, les masculines amb 2 o 3 estams, les femenines amb un ovari embolcallat per un utricle perforat apicalment, d’on sobresurten 2 o 3 estigmes És un gènere cosmopolita que comprèn un miler d’espècies, les quals es troben preferentment a les regions temperades i fredes Són pròpies de prats humits, aiguamolls, etc, i també de boscs i de pasturatges
cafè
© 2013 Simon J. Tonge
Botànica
Agronomia
Arbre,de la família de les rubiàcies, de 7 a 8 m d’alçària (més baix en conreu), de fulles persistents, oposades, d’un color verd fosc, lluents per l’anvers, i riques en cafeïna (1,26%).
Les flors són petites, estelliformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axilla de les fulles Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam Egipte, Síria, Turquia, etc Fou portat a Europa pels mercaders venecians segle XVI…
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus , de 50 a 100…
eufràsia
Botànica
Gènere d’herbes anuals hemiparàsites, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles petites i dentades, amb flors de calze acampanat i de corol·la bilabiada, sèssils i solitàries en l’axil·la de bràctees, i amb fruits capsulars.