Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
babiloni | babilònia
cassita
Història
Individu d’un poble d’origen incert que envaí el país de Babilònia
des de les muntanyes del Zagros, potser en relació amb la pressió contemporània dels hurrites en les regions del nord de Mesopotàmia.
Prengueren Babilònia poc després del 1600 aC i dominaren el país des de la meitat del s XVI aC fins al 1157 aC Fora dels noms dels reis —dels quals només una petita part són d’arrel accàdia, i la resta, d’arrels no semítiques—, hom sap ben poca cosa d’aquesta època Sembla, per la gran abundància de kudurru o fites territorials, que la dominació cassita representà un període de refloriment feudal
captivitat babilònica
Història
Període durant el qual els hebreus foren captius dels babilonis.
Jerusalem, que havia collaborat amb Egipte, enemic de Babilònia, caigué en mans de Nabucodonosor el 597 aC i l’any següent foren deportats a Babilònia els prínceps i una gran part del poble hebreu El 587 Jerusalem, que s’havia revoltat, tornà a caure i es produí una nova deportació en massa El 538 aC Ciros permeté el retorn als exiliats, però només un petit nombre tornaren a la terra d’origen i la majoria continuaren a Babilònia, tot mantenint la cultura hebrea
any nou
Cronologia
Història
Primers dies de l’any amb relació a l’any que acaba.
L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc emissari o similar, a Babilònia…
xéquel
Economia
Unitat monetària d’Israel de curs legal des de l’octubre del 1980, que substituí la lliura com a unitat, i prengué el valor de 10 lliures antigues.
L’1 de gener de 1986 fou substituït pel nou shekel , que prengué el valor de 100 shekel antics És dividit en 100 agorot Històricament, havia estat una moneda emprada a Babilònia al III millenni aC
caldeu | caldea
Cristianisme
Dit de l’Església cristiana siríaca oriental formada pels cristians de l’antic imperi partosassànida, dita també assíria o encara nestoriana.
El terme, però, és aplicat més concretament a les comunitats d’aquesta Església que s’uniren a Roma a partir del segle XVI i que són agrupades, des del 1830, sota el patriarcat de Babilònia dels Caldeus
meravelles del món
Art
Conjunt de set obres arquitectòniques i escultòriques que, segons els antics, constituïen les creacions capitals de l’home en el terreny artístic.
Eren les piràmides d’Egipte, el mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el temple d’Àrtemis a Efes, els jardins de Semíramis a Babilònia, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el colós de Rodes i el far d’Alexandria
rabinisme
Judaisme
Conjunt d’activitats intel·lectuals i religioses portades a terme en el judaisme després de la destrucció del Segon Temple (70), que constituïren una base d’organització del judaisme.
Inicialment les escoles de Babilònia i de Palestina es constituïren capdavanteres elaboració del Talmud fins que la supremacia cultural passà a la península Ibèrica s XI i a Occitània A partir del 1492 els principals focus radicaren a l’Europa Central
urim i tummim
Bíblia
Noms hebreus de significat desconegut que designen probablement dos instruments per mitjà dels quals els sacerdots hebreus transmetien l’oracle de Jahvè.
Probablement eren unes pedres o palets de la mateixa forma, però de color diferent o amb signes distints, l’un dels quals significava sí i l’altre no El sacerdot els duia en un estoig sobre l’efod Foren usats fins al moment de l’exili de Babilònia