Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Mateu Valdovín
Música
Compositor, baixonista i mestre aragonès de l’Escolania de Montserrat.
Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador de J Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el…
Isidre Jordi
Música
Violinista i baixonista català.
Músic instrumentista de l’escola montserratina Ingressà de noi a l’Escolania de Montserrat i aviat fou molt apreciat pel seu talent musical Probablement fou deixeble del pare Cererols al voltant dels anys 1658-64 Com ell, aprengué, seguint el costum de l’època, diversos instruments, especialment el violí, l’arpa i el baixó Després d’entrar al monestir, on rebé l’hàbit l’1 de febrer de 1664, aconseguí un gran prestigi amb el baixó, a més de millorar el cant de la capella Exercí de sagristà major, fou vicari de la vila d’Olesa de Montserrat i governador de les baronies del monestir
Joan Vilomara
Música
Cantor, baixonista i copista català.
Probable deixeble de J Cererols a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir al juny del 1656 Poc abans, ja havia començat a exercir de cantor major, ofici que mantingué amb tota constància i fidelitat durant més de trenta anys A la capella de música tocava el baixonet " con gran primor y suavidad ", segons les cròniques de l’època A més, també s’esmerçà a escriure llibres de cor, tan pulcrament que no tingué rival en la calligrafia
Pau Marquès
Música
Compositor i mestre de capella català.
El seu nom apareix com a baixonista de la capella de la Seu d’Urgell el 1654, mentre n’era mestre Josep Vinyals Durant els anys 1655 i 1656 fou mestre de cant de l’esmentada catedral, i torna a aparèixer-hi amb la mateixa comesa durant els anys 1664-76 La seva obra es conserva a la Biblioteca de Catalunya Missa a dues veus i continu, de 5è to, 1684 antífona Sancta Maria succurre miseris , a dues veus i continu en dues versions diferents i al monestir de Montserrat villancet a vuit veus i continu, No quiero, madre , amb la nota " en la Seo de Urgel, año 1666 "
música de la Seu d’Urgell
Música
Música desenvolupada a la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
Seu episcopal des del segle VI, fou arrasada per les tropes musulmanes al segle VIII i el 839 es consagrà la catedral reconstruïda Els segles XI i XII foren els de màxima esplendor de la ciutat La capella episcopal esdevingué molt important Del segle XVI destaquen els mestres de capella Joan Brudieu, que ocupà el càrrec del 1539 al 1543 i del 1545 al 1577, Rafael Coloma 1586-89 i 1591-95 i Pere Riquet 1598-1603 Ja al segle XVII Marcià Albereda detingué el càrrec del 1620 al 1626, any en què passà a fer la mateixa funció a la catedral de Barcelona El seu successor fou Joan Aranyés, del 1627 al…
música de Mataró
Música
Música desenvolupada a Mataró (Maresme).
No es tenen notícies d’activitat musical a la ciutat fins al principi del segle XVI, època en què s’ha documentat l’existència d’uns "orgues doblats" i de llibres de salms 1508 El 1536, s’installà un orgue de Miquel Serdanya al nou temple parroquial de Santa Maria, i des de llavors el govern del consell de la ciutat finançà la capella de música Joan Pau Pujol fou proposat com a organista a Mataró el 1591, i el 1595 es construí un nou orgue de vint-i-dos registres, bastit per Josep Bordons La polifonia devia ésser habitual a la parròquia des del principi del segle XV, però no fou fins el 1616…
capella
Música
Conjunt de músics al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…
fagot
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i perforació cònica del tub Actualment conviuen dues modalitats l’anomenat fagot francès, basat en el sistema Buffet, i el fagot alemany, basat en el sistema Heckel Cada modalitat té unes qualitats sonores molt diferenciades, causades per les característíques específiques de la perforació del seu tub acústic i per la distribució diferent de claus i forats Els darrers anys del segle XX, s’ha anat imposant el sistema Heckel -fins i tot a França-, tot i que diverses associacions i orquestres intenten preservar i promoure…
Barroc
Música
Període de la història de la música culta de tradició europea que, convencionalment, comprèn l’època que va des del final del segle XVI fins aproximadament el 1730.
Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…