Resultats de la cerca

De caràcter líric o èpic, aquesta forma musical, apareguda vers la fi del s XVIII, no té res en comú amb la balada medieval Els precursors de la balada vocal foren Johann Friedrich Reichardt 1752-1814, Johann André 1741-79 i Johann-Rudolf Zumsteeg 1760-1802, pertanyents a l’escola berlinesa de lied Zumsteeg influí Franz Schubert 1797-1828, el qual convertí la balada en un gènere independent dins el lied El gran creador de balades romàntiques fou Carl Loewe 1796-1869 Altres autors de balades vocals foren Robert Schumann, Brahms i Martin Plüddemann Felix Mendelssohn…

Pertany al de la “cançó de dansa”, com era a França el virelai i el rondeau i a Catalunya i a Provença la dansa, amb els quals sovint es confon El terme en provençal balada, en francès ballade, en italià ballata no és documentat abans del primer terç del s XIII La balada, semblantment a d’altres gèneres afins, duia refrany tornada inicial, cantat pel cor de balladors, i estrofes —generalment tres—, interpretades pel solista, el qual menava la dansa després de cada estrofa tot el refrany era repetit pel cor El contingut era líric, profà o religiós però no manquen…

Per extensió, composició vocal sobre textos de balades, amb acompanyament instrumental, o composició purament instrumental inspirada més o menys directament en algun d’aquests textos Per bé que poetes anglesos com William Wordsworth o Samuel Coleridge intervingueren decisivament en la seva evolució com a gènere poètic -al costat d’alemanys com JG von Herder el gran precursor, Goethe, Schiller, Heine, Rückert, etc-, des del punt de vista musical la balada és un gènere quasi exclusivament alemany Els seus precursors foren, entre altres, Johann Friedrich Reichardt 1752-1814 i Carl…

Walter Scott, Herder, Goethe, Schiller i altres autors anglesos i alemanys, com Wordsworth, Coleridge i Uhland, afinaren aquest nou gènere, que esdevingué típic del Romanticisme D’acord amb la nova accepció literària, alguns poetes romàntics catalans qualificaren determinades creacions seves de balada Tomàs Aguiló, Francesc Pelagi Briz, Apelles Mestres, com també ho han fet d’altres lírics més recents, bé que, en general, donant un abast més imprecís a aquest mot Josep Carner, Carles Riba, Josep M de Sagarra, JV Foix, Tomàs Garcés

Les balades tradicionals narren una història o un fet de manera condensada però completa, generalment fent referència a esdeveniments tràgics, amors o llegendes religioses, amb recursos efectistes i, sovint, amb la intervenció de diàlegs A partir de la repetició de determinades fórmules, i amb simplicitat expositiva, aconsegueixen una retòrica dramàtica molt eficaç La transmissió oral situa les balades en un procés continu de recreació i transformació tant dels versos com de la melodia, que s’adeqüen a estils melòdics de diferents èpoques Tant a Europa com a l’…

El caràcter d’aquesta forma inspirada més o menys directament en texts poètics és essencialment narratiu i llegendari Chopin i Brahms escriviren quatre balades per a piano, i Grieg, Liszt, Vieux-temps, Prokof'ev, Fauré, etc en compongueren per a diferents instruments

La major part d’aquestes balades consten d’una estrofa introductòria facultativa de 16 o 32 compassos, anomenada verse , seguida per la tornada composta per quatre frases, generalment de 8 compassos cadascuna, amb la forma AABA La frase B s’anomena bridge o pont pont1 Les balades són una part important del repertori jazzístic

És dividit administrativament entre els termes municipals d’Amposta Montsià i Sant Jaume d’Enveja Montsià

Formada al Club Atlètic Igualada, competí també a les files del Ría Ferrol, de l’Agrupació Atlètica Catalunya, de l’Integra 2 i del Futbol Club Barcelona Fou campiona d’Espanya júnior de 3000 m en pista coberta 1997 i campiona de Catalunya en categoria promesa de 800 m a l’aire lliure 1999 i de 3000 m en pista coberta 2000 En categoria absoluta, guanyà en set ocasions el Campionat de Catalunya de 1500 m en pista coberta 2002, 2004-09 i en dues ocasions el de 3000 m 2003, 2010 A l’aire lliure, fou campiona de Catalunya de 800 m 2002 i de 400 m 2003 Disputà set finals consecutives en la prova…

Vida Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona, on cursà piano i teoria El 1956 es traslladà als Estats Units, on estudià primer al New York College of Music i després a la Juilliard School les disciplines de composició i direcció amb V Persichetti, N Dello Joio i A Copland Posteriorment treballà en el departament de música de les Nacions Unides de Nova York i més endavant ocupà la càtedra de composició a la Universitat Carnegie-Mellon de Pittsburgh Pennsilvània Compongué sobretot música orquestral, en un llenguatge que delata influències del nacionalisme hispànic juntament amb elements…