Resultats de la cerca

Fou galoner d’ofici i donà lliçons de ball Escriví tres peces dramàtiques de tema històric una per a la dansa de moros i cristians 1759, una altra sobre la batalla de la ciutat de Buda 1765, i l’última, sobre el tema de la batalla de Lepant, per al ball de les galeres de Reus 1772, en castellà També se li pot atribuir un Entremès en lo casament de Josep Gai A més, compongué romanços i goigs, però l’única obra que arribà a la impremta són unes Cobles de la Passió conegudes també amb el nom de Passió de Sant Pere que foren objecte de múltiples reedicions

Durant la primera República fou sotssecretari de governació, senador i conseller d’estat, però en produir-se la Restauració es retirà de la política Crític en publicacions de Madrid, on s’havia traslladat a 19 anys, tanmateix fou amb Dolores 1889 que aconseguí un èxit clamorós En aquests poemes elegíacs a la mort de la seva dona, resolts d’una manera simple, tractà amb encert de la crisi personal, així com de l’amor i el dolor domèstics Fou nomenat 1891 membre de l’Academia Española, i és autor del recull poètic Horizontes 1897

De família pobra, sense estudis, fou galoner d’ofici i donà lliçons de ball Escriví tres recitats històrics en vers un per a la dansa de moros i cristians 1759, un altre sobre la batalla de Buda i el setge de Viena 1765, i l’altre sobre la batalla de Lepant 1772 És autor també de romanços satírics en català i en castellà, d’uns goigs a santa Llúcia i d’unes Cobles de la Passió

Es formà musicalment a Barcelona, on tingué Francesc Sala com a professor de solfeig, piano i violí i Antoni Passarell de composició El 1842 se n'anà a París per tal d’ampliar els seus coneixements i estudià harmonia amb VChP Dourlen i composició amb M Carafa Començà la seva carrera de director a Milà, on fou nomenat mestre de l’orquestra del Teatro del Re el 1849, càrrec que ostentà fins el 1853 A partir d’aquest mateix any, ja altra vegada a Barcelona, el nou Teatre del Liceu l’elegí com a director titular de la seva orquestra i sovint alternà aquesta tasca amb la direcció d’altres…

És autor de diversos poemes llatins en hexàmetres —com el dedicat al setge de Girona— la seva autobiografia, igualment en llatí, resta inèdita Fou elegit membre de l’Arcàdia de Roma

S’inicià el 1953 i començà a competir el 1955 L’any següent es feu soci de l’Associació de Pesca Submarina Fou campió de Catalunya en dinou ocasions, campió d’Espanya individual quatre cops 1957, 1958, 1960, 1962 i una per equips 1959 Debutà en un Campionat del Món l’any 1958, i guanyà tres títols mundials per equips 1959, 1961, 1973, el darrer dels quals, celebrat a Cadaqués, com a capità de l’equip campió L’any 1975, després d’assolir el darrer títol català, es retirà de la competició Posteriorment exercí d’entrenador i desenvolupà tasques directives a la Federació Espanyola d’Activitats…

Cursà estudis de filologia catalana i magisteri i es dedicà a l’ensenyament En el terreny de la docència, que exercí en l’ensenyament secundari 1978-2004 i universitari des del 2005 com a professor titular de les facultats d’Educació, Traducció i Ciències Humanes i d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, en la dècada de 1980 publicà amb G Casals, N Cot, M Llanas i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que assoliren una gran difusió Aquesta activitat, continuada els anys noranta, el convertiren en un…

Inicià la pràctica del futbol els anys vint amb el nom de Club de Futbol Piera, liderat per Antoni Balart, i disputava partits amb poblacions veïnes Passada la Guerra Civil, l’any 1940, fou refundat per Rossend Bosch, Federico Esteve i el mateix Antoni Balart L’any següent fou inscrit a la Federació Catalana de Futbol El 1948 prengué la denominació actual, que fou catalanitzada la temporada 1992-93 Es creà un equip juvenil que competí a gran nivell i el 1975 ja tenia dos equips de futbol base El primer equip ha militat sempre en categories territorials El 2010 tenia…

Vida i obra Des del 1899 exercí la crítica literària i artística a “Catalònia” i “Pèl & Ploma”, influït per les novetats que arribaven de París, sobretot del simbolisme i de la idea wagneriana d’art total També intervingué en la funda-ció de “Joventut” 1900 i de l’Associació Wagneriana de Barcelona 1901 Escriví textos significatius en defensa de l’ideari modernista, recollits en part a Riu amunt 1904 o en pròlegs programàtics com el de Croquis ciutadans d’Apelles Mestres 1905 L’obra poètica abraça diferents tendències Els primers títols — Assaigs estètics 1905 i Imatges i melodies 1906—…