Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ball de patatuf
Folklore
Ball de parelles, de caràcter graciós, iniciat pels balladors amb un triple picament de mans.
Després d’un punteig que serveix per a formar parella, la balladora realitza mig visto, imitada seguidament pel ballador Es deixen anar les mans i cadascú volta sobre el seu propi eix Seguidament canvien de parella Aquesta dansa, molt simple, és ballada sense variants en una bona part de la Catalunya Nova
dansa de Castellterçol
© Elvira Permanyer
Folklore
Ballet popular de sis parelles, tradicional de la vila de Castellterçol (Moianès), de caire cerimoniós i elegant.
Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri Aquesta figura…
galejar
Folklore
En les danses de tipus senyorial, treure a ballar, el paborde (les balladores) abans que llur ballador.
ball de l’escombra
Folklore
Ball de parelles en què un ballador sense balladora agafa una escombra i simula que neteja fins que en un moment donat es dirigeix a un ballador i li lliura l’escombra; el que la rep ha de cedir-li la balladora i simular que neteja i així successivament.
ball acumulatiu
Folklore
Dansa popular, generalment del tipus de ball rodó, en la qual a cada passada o rescobla de la melodia un nou ballador o una nova parella s’incorpora a la dansa, fins a arribar a un nombre determinat.
Fou molt estès arreu d’Europa i propi de les commemoracions folklòriques a l’aire lliure, dels aplecs de primavera i de les festes de l'arbre de maig Als Països Catalans, n'abunden els exemples ball de tres parts, al Berguedà, i ball de la Garideta, conegut a gran part de la Catalunya Vella
pinyata
Folklore
Olla que hom penja enmig de la sala del ball que se celebra el primer diumenge de Quaresma (o diumenge de pinyata) i que és plena d’aigua, de dolços, d’ocellets, etc; un dels balladors, amb els ulls tapats, pega bastonada a l’olla, la qual es trenca i deixa caure el seu contingut damunt el dit ballador.
sardana
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…