Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
calat
Arts decoratives
Motiu ornamental aconseguit trepant de banda a banda la matèria (fusta, pedra, metall) en què és efectuat.
En arquitectura, hom el troba en rosasses, balustrades, cresteries, etc
presbiteri
Arquitectura
Cristianisme
Part de l’església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l’altar major, i és reservada als clergues.
A les esglésies derivades de la basílica, hom hi troba els setials del bisbe i dels preveres Ulteriors modificacions n'afectaren l’alçada i la separació de l’absis pel deambulatori Reixes, baranes, balustrades, graons, cortines o l’iconòstasi marquen la separació de la resta de la nau
tòrana
Arquitectura
Arc simbòlic i ornamental consistent en dues columnes, generalment de fusta, travades a la part superior per dos arquitraus o més, també de fusta.
Aquest pòrtic, que també pot ser de pedra, és esculpit amb motius religiosos Sol indicar l’accés al recinte sagrat de les stupa , i n'hi ha un a cadascuna de les quatre balustrades El tòrana és a l’origen del torii japonès i del piu-lu xinès
plateresc
© B. Llebaria
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del s. XV i la primera meitat del s. XVI.
Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara…
Antoni Rovira i Trias
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Membre de la família d’arquitectes Rovira Titulat a San Fernando el 1842 Arquitecte municipal de Barcelona des del 1867, fou destituït per l’ajuntament popular el 1869 i nomenat altra vegada el 1870 D’estudiant publicà uns plànols dels desapareguts Banys Nous 1834, però el primer treball documentat i encara existent de Rovira es un plànol de Sant Feliu de Codines de l’època en que feia les milícies 1836 Autor del Teatre Circ Barcelonès 1853 i de la Llotja del Palau Moja a la Rambla 1856 Fou el guanyador del concurs per a l’Eixample de Barcelona 1859 amb un interessant projecte urbanístic…
Àngel Jové i Jové
Art
Artista plàstic.
Abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se a la pintura 1962 Se centrà, partint de l’informalisme, en el tema nostàlgic de les parets de les cases de la petita burgesia 1964, i publicà, amb gravats de 1964-66, el llibre Petit homenatge a la flor de paret 1967 Centrat després en el tema de les balustrades noucentistes 1968, reaccionà contra la comercialització de l’obra d’art i evolucionà cap a l’ arte povera i l’art conceptual, evolució iniciada amb la participació en la Mostra d’Art Jove de Granollers 1971 Es consolidà com un artista amb una trajectòria caracteritzada…
,
Josep Maria Subirachs i Sitjar
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor, dibuixant i gravador.
Fill de Josep Subirachs Casanovas, obrer de la fàbrica de tints Rottier, i de Josepa Sitjar Ferrer Treballà al taller d’un daurador i el 1942 ja participà en una exposició collectiva al Poblenou, el seu barri Fou aprenent amb Enric Monjo i Garriga 1942-47 i alumne lliure a Belles Arts 1945, però qui exercí sobre ell un profund mestratge fou Enric Casanovas i Roy 1947-48 Exposà individualment a la Casa del Llibre de Barcelona el 1948, i l’any següent, en grup, a Girona i al Segon Saló d’Octubre barceloní, on també ho féu en posteriors edicions Cofundador del grup Postectura, exposà a les…
Sant Esteve Sesrovires
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al N de la comarca, estès a l’esquerra de l’Anoia, a les terres planes de la Depressió Prelitoral.
Situació i presentació Confronta amb els termes de Castellví de Rosanes S, Martorell S i E, Abrera N, els Hostalets de Pierola i Masquefa de l’Anoia, al NW, i Sant Llorenç d’Hortons W i Gelida SW, ambdós de l’Alt Penedès Les terres són planes, amb lleugeres ondulacions, travessades per diversos torrents que desguassen a l’Anoia o al Llobregat Entre els darrers es destaca el torrent de Llops, que neix sota la Beguda Alta i en el qual desguassa el del Canals, amb el del Torres i el de Can Sitges, i el de Ca n’Estella El de Can Noguera fa de termenal septentrional amb el municipi d’…
Corbera de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat situat a la dreta del Llobregat, aigua avall del congost de Martorell.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Castellví de Rosanes i de Sant Andreu de la Barca, al NE amb Castellbisbal del Vallès Occidental, al sector E amb Pallejà, a migdia amb la Palma de Cervelló i amb Cervelló, i a ponent amb el municipi alt penedesenc de Gelida El Llobregat, només en un petit sector entre la riera de Corbera, que hi desguassa, i la roca de Droc o d’Adroc 156 m, fa de termenal amb Castellbisbal El terme de Corbera comprèn tota la vall de la riera de Corbera i part de la capçalera de la riera de la Palma o de Rafamans El territori és molt accidentat pel…
El Noucentisme rigorós
Paisatges ben plantats La dona ideal A partir del 1906, Eugeni d’Ors 1881-1954, sota el pseudònim de Xènius , va publicar diàriament a La Veu de Catalunya uns textos sota el nom de Glosaris que van significar la definició d’un nou moviment artisticocultural aviat anomenat Noucentisme , bé que integrat també en la política i la societat del moment Proposaven un projecte de país que en molts aspectes va contribuir a configurar la nacionalitat, no sols la de Prat de la Riba, sinó la de tots aquells que entenien Catalunya amb les seves diferències i el seu europeisme Aquesta va ser la modernitat…