Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
Azilià
Prehistòria
Indústria de l’època mesolítica, que es produí sobretot a França, amb extensions cap a Anglaterra, Alemanya i el nord de la península Ibèrica.
El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pla de l’Estany i potser a la balma de Sant Gregori de Falset Priorat segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de La Cocina a Dosaigües Foia…
hipocamp
Anatomia animal
Eminència blanca, allargada i semicircular que ocupa la part externa del diverticle esfenoidal de cadascun dels ventricles laterals del cervell.
És anomenat també hipocamp major o banya d’Ammó
vaca banyot
Vaca que només té una banya.
banyó
Banya petita que comença a sortir.
Ombrone
Riu
Riu de la Toscana, Itàlia (161 km).
Neix al SW de les muntanyes de Chianti, banya Grosseto i desguassa a la mar Tirrena
hioglòs
Anatomia animal
Dit del múscul parell i simètric que actua deprimint la llengua.
És inserit, inferiorment, al cos i a la banya major del hioide, i superiorment al septe de la llengua
els Alfacs
© Fototeca.cat
Aiguamoll
Terra baixa, pantanosa, a la part meridional del delta de l’Ebre, coberta, en gran part, de joncars i d’estanys o albuferes, compresa entre Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la desembocadura del riu.
Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…
cranquet dels nacres
Carcinologia
Crustaci de la subclasse dels braquiürs
, de l’ordre dels decàpodes, que té el cefalotòrax de prop d’1 cm d’amplada i de color blanquinós.
En estat larval s’introdueix en la cavitat branquial d’alguns molluscs nacres, musclos, etc i ascidis S'alimenta del plàncton que porta l’aigua que banya les brànquies
beina
Anatomia animal
Nom de diverses estructures anatòmiques, més o menys tubulars, que embolcallen totalment o parcialment un òrgan.
És el cas dels embolcalls de tendons beina tendinosa , de músculs beina muscular , d’axons beina de Schwann , etc, i fins, en els animals cavicornis, de l’estoig corni que embolcalla la banya òssia
bora gran d’en Carreres
Cova
Cova situada a Serinyà (Gironès), que forma part d’un grup on hom ha trobat jaciments paleolítics.
És la que ha proporcionat els materials més importants de la indústria magdaleniana del nord de Catalunya, en part microlítica Sobresurten, al costat de les peces de sílex, els instruments fets d’os i de banya