Resultats de la cerca

En tota reacció entre partícules elementals, el nombre bariònic roman constant Hom atribueix als barions els nombres bariònics +1 o -1, segons que es tracti d’una partícula o d’una antipartícula, respectivament qualsevol altra partícula elemental té un nombre bariònic nul

Tenen nombre bariònic 0 Les primeres classificacions de les partícules subatòmiques foren fetes atenent la massa els mesons tenien una massa compresa entre la dels leptons i la dels barions En l’actual model de quarks, un mesó és un hadró constituït d’un quark i un antiquark quark La seva existència fou predita per Yukawa, el 1935, per tal d’explicar la natura de les forces nuclears, de les quals els feia responsables Hom coneix més de 60 mesons, tots ells inestables Són mesons els pions i els kaons , per exemple

La idea és aconseguir un model matemàtic que permeti descriure juntes les quatre interaccions fonamentals forta, dèbil, electromagnetisme i gravitació Això és equivalent a unificar la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat El problema fins ara és que no s’ha arribat a una descripció quàntica de la gravitació Un primer pas en la bona direcció fou la unificació matemàtica de les forces dèbil i electromagnètica, assolida per SL Glashow, A Salam i S Weinberg Aquesta unificació indica que per sobre d’una determinada energia les forces dèbil i electromagnètica n'esdevenen la mateixa en…

Hom els atribueix un nombre bariònic B , que val +1 per als barions i -1 per als antibarions Les primeres classificacions de les partícules subatòmiques foren fetes atenent la massa els barions eren les partícules més pesants, amb una massa superior a 1 867 vegades la massa de l’electró En l’actual model de quarks un barió és un hadró constituït de tres quarks i un antibarió ho és de tres antiquarks quark Hom considera diferents famílies de barions caracteritzades pels valors de la hipercàrrega Y i de l' isospin I , i les diferents partícules es distingeixen pel spin i la…

Cada partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que ho són d’elles mateixes Amb més precisió cal dir que partícula i antipartícula tenen la mateixa massa, espín, isospín i vida mitjana, però diferent signe de la càrrega elèctrica, del component T 3 de l’isospín i dels nombres quàntics d’estranyesa, bariònic o leptònic Partícules amb totes aquestes càrregues nulles són antipartícules d’elles mateixes, com per exemple el fotó Les antipartícules s’anomenen afegint el prefix anti - al nom de la partícula corresponent i hom les representa pel mateix símbol que la partícula…

El nom deriva, per extensió, de la càrrega elèctrica, que fou, fora de la massa, la primera característica intrínseca quantificable que hom tractà amb un cert coneixement Un sistema físic és especificat, doncs, per la natura dels seus components és a dir, per les seves càrregues i pel valor de les magnituds mesurables les variables d’estat Els diferents tipus de càrregues palesen l’existència de les diferents interaccions interacció Els trets comuns de les càrregues són els següents són quantificades , és a dir, llurs valors són múltiples enters d’una certa unitat mínima, anomenada càrrega…

És una càrrega que es conserva, exclusivament, en les interaccions fortes

Les partícules normals, com el protó, presenten un nombre d’estranyesa 0, i les partícules dites estranyes tenen valors enters d’estranyesa Originalment s’assimilà a l’observació del fet que certes desintegracions eren més lentes del que hom s’esperava L’estranyesa és conservada en interaccions fortes i electromagnètiques, però no en les febles

Cal distingir entre les lleis de conservació associades a simetries dinàmiques i les lleis de conservació que resulten de simetries més profundes de la natura D’una banda, l’existència d’una llei de conservació d’una variable dinàmica com és ara l’energia, permet que, en analitzar l’evolució del sistema, hom pugui rebutjar totes aquelles solucions que, si bé són possibles per tal com satisfan l’equació dinàmica, no s’adiuen amb la conservació admesa per tant, el coneixement de les lleis de conservació simplifica notablement el tractament dels problemes, alguns dels quals serien, altrament,…

L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que implica un…