Resultats de la cerca

Un cicló amb vents superiors a 270 km/s afecta la regió costanera de Sind, al sud del Pakistan El temporal destrueix nombroses barraques i cases de les poblacions de la costa de la mar d’Aràbia i hi deixa un rastre de més de 400 morts

Format per un conjunt de blocs de pisos, fou construït per l’Organización Sindical del Hogar per tal d’absorbir les famílies de les zones de barraques de Barcelona Esdevingut un barri dormitori de Barcelona, amb la constitució dels ajuntaments democràtics rebé el nom de Camps Blancs

Té l’origen en una urbanització del tipus ciutat jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada el 1950 tenia prop d’un centenar de torres S'ha anat deteriorant i s’ha convertit, en part, en barri residencial obrer hi ha algunes barraques, també L’autopista de Barcelona a Molins de Rei l’ha aïllat del centre urbà

Era conegut abans per les Barraques i prengué l’actual nom del propietari de les terres on han estat construïdes les cases Té estació del ferrocarril de via estreta de Barcelona a Martorell A partir del 1950 s’hi installaren algunes de les majors empreses de Cornellà Laforsa, Mata, Guix, Siemens Inclou la casa on visqué el general Josep Manso

Hi ha conreus, indústries, barris de barraques la Bomba i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar

Té l’origen en un barri de pescadors anomenat Fraga , vora l’antic port medieval El seu nom actual prové de la propietat del mestre d’aixa Manuel Antunis o Antúnez, mort el 1763, que comprenia el terreny pantanós entre Montjuïc i l’estany de Port, on installà unes drassanes El seu fill Joan Antunis dessecà els terrenys entre el 1772 i el 1807 Però no fou fins el 1883, amb la dessecació definitiva de l’estany feta per una societat agrícola per tal d’installar-hi un hipòdrom, que es desenvolupà aquesta zona El mateix any hom construí a la part muntanyosa el cementiri del Sud-oest El 1913 fou…

Escriví sainets com La reunió de Jacinto , Cada u de son temple , Des de València a París , Fugint de l’anguila , Mil duros i tartaneta i Mariquita l’estanquera Introduí la sarsuela en el teatre valencià de la seva època, en collaboració amb els músics Salvador Giner El roder i Vicent Díez i Peydró València a la matinada , La gent de tro , Les barraques 1900, Plors i alegries 1917, etc Publicà un miracle L’incrèdul convertit 1878

Els ainus actualment practiquen l’agricultura, però llur base de subsistència tradicional era la pesca, i, secundàriament, la caça i la recollecció Vivien formant petits poblats, en barraques rectangulars de fusta i fibres vegetals Es vestien amb túniques de fil d’escorça, i, a l’hivern, amb pells La unitat social bàsica era la família Un cap elegit per un consell de vells governava els poblats Sovintejava el matrimoni poligin De religió animista, destacava el culte a l’os, objecte de diversos rituals Actualment els ainus es troben gairebé del tot assimilats als japonesos

Deixeble de Manuel Penella i Raga, Robert Segura i Salvador Giner Fou pianista del Cafè Espanya, de València Estrenà sarsueles i sainets lírics, com Les barraques 1899, De València al cel, etc, d’algunes de les quals escriví també el llibret Anà a Madrid, on formà part de la companyia lírica de Tomás Bretón Tornà a València, on dirigí el Teatre Russafa hi estrenà La fiesta de la campana, Rejas y votos i la sarsuela Porta-Coeli El 1916 estrenà Educandas y dragones i el 1917, El amo del mar

De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, Barraques de Montjuïc, L’amor infinit, Demà comença la vida, La inútil veritat i Els desheretats , algunes de to social Com a poeta conreà una línia popularista amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan El moliner invisible 1935, Poemes de raval 1937, L’íntim recés 1937, Festeig 1938, Dolor de la guerra 1938, Les ales dels àngels 1948 i L’enyor perdurable 1949