Resultats de la cerca

Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els quals el…

Ha realitzat diversos pavellons poliesportius Torroella de Montgrí, Palafrugell, GEiEG de Girona Interessat pels temes de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, ha intervingut al castell de Bellcaire d’Empordà, en la redacció del Pla Especial del Barri Vell de Girona, i en la basílica del monestir de Montserrat

Fill i net, respectivament, dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i de Rosselló  i Joan Rubió i Bellver , estigué estretament vinculat a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , en la qual exercí de professor i catedràtic d’urbanisme, i del 1994 al 1998 en fou director Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i Josep Lluís Sert a Harvard Fou el fundador 1968 i director del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Professor a les universitats de Cambridge, Harvard, Delft, Xile, Mèxic, Venècia i Lovaina de la qual fou investit doctor honoris causa el 2004 Fou fundador 1979…

Membre del cos d’enginyers militars, representà PMCermeño en la construcció de l’església de Sant Miquel del Port de Barcelona, les obres de la qual dirigí en 1753-55 Sota la seva direcció foren urbanitzats quinze dels vint-i-set carrers longitudinals del nou barri de la Barceloneta i els corresponents nou carrers transversals 1753

Ha intervingut en el pla especial de reforma interior del centre de Lleida, i en les obres de remodelació de l’antic barri del Canyeret, on hom ha construït una singular torre d’accés al conjunt de la Seu Vella En el camp del patrimoni arquitectònic, ha intervingut en el conjunt monumental de Mur, i en el de Gerri de la Sal

Emigrà, en companyia de la seva dona, a Amèrica, i fixà la seva residència a Montevideo Construí, juntament amb l’arquitecte català Antoni Fongibell, l’església de Sant Agustí i la plaça de toros del barri La Unión, d’aquesta ciutat Fou autor de nombroses construccions i propietari d’una important empresa d’obres Dins del seu treball, cal subratllar la seva intervenció en el Cabildo de Montevideo, on, el 1868, arranjà artísticament un nou pis amb rajoles de marbre fetes en el seu taller

Professor a la Universitat de Porto des del 1956, és una de les personalitats més reconegudes del panorama arquitectònic europeu El seu treball es caracteritza per una tasca projectual extremament culta i elaborada en obres de dimensió generalment reduïda Entre les seves obres cal esmentar els habitatges de Matosinhos 1955 i el grup d’habitatges Quinta de Malagueira 1977-79 A Barcelona ha construït el Centre Meteorològic de la Vila Olímpica del Poblenou, conjuntament amb l’arquitecte català Joan Falgueras L’any 1995 fou inaugurat el Museu d’Art Contemporani de Santiago de Compostella Ha…

Treballà amb Carme Pinós i Desplat Realitzà l’escola La Llauna de Badalona, el cementiri d’Igualada i les installacions olímpiques de tir amb arc, i fou director del Departament de Projectes de la Stödelschule de Frankfurt Posteriorment féu obres com el centre cívic del barri de la Mina a Barcelona 1987-92 o la seu del Círculo de Lectores a Madrid 1990-92 Destaquen també intervencions de caràcter paisatgístic, com la de la Rambla de Reus 1988-93, la de l’Avinguda Icària de Barcelona 1990-92 o les del Japó, per a l’àrea d’accés de l’estació de Takaoka 1991-93 i per al pavelló de…

La seva Ciutat Industrial 1901-04, projecte de ciment armat, de ferro i de vidre, és el primer intent d’urbanisme racionalista, adaptat a les particularitats de l’home de l’era industrial Aplicà els seus conceptes a Lió 1904-14, on construí edificis públics exemplars i barris d’habitatges enquadrats en un pla unitari escorxadors de La Mouche 1909-13, estadi olímpic 1913, hospital E Herriot 1915 i el barri anomenat dels EUA començat el 1928 Defensà una arquitectura renovada, però basada en normes formals immutables La seva obra, d’una alta qualitat tècnica, és una constant i subtil referència…

El 1918 entrà en contacte amb el grup De Stijl, tot just format, i en fou un important partícip i propagador Dins aquesta ideologia neoplasticista s’esforçà a proporcionar equilibri a les tensions constructives La casa Schröder, a Utrecht 1924, exemplifica aquest plantejament i alhora l’interès de Rietveld per l’aplicació del color a l’arquitectura Cofundador, el 1928, dels CIAM a La Sarraz, collaborà en la construcció d’un barri model a Viena, el 1932 Després, la seva obra mantingué els mateixos punts bàsics d’investigació i estudià sempre nous materials Museu Zonnehof, a…