Resultats de la cerca

La reforma del concili II del Vaticà ha fet desaparèixer reminiscències de l’antic ritu l'oblada, el pa o les coques que, un cop beneïts, hom repartia entre els fidels, candeles a la missa de difunts i, finalment, l’estipendi de la missa

Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró

Antigament, la quaresma començava el diumenge següent hom n'anticipà la data per obtenir els quaranta dies de penitència sense comptar-hi els diumenges corresponents La denominació prové d’època tardana segle X, quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior com a signe penitencial Hi hagué el costum, molt estès a Catalunya i avui perdut quasi totalment, de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina

L’ús religiós de perfums és conegut arreu, com a símbol de lloança i també per a acompanyar els sacrificis i, sobretot, els ritus funeraris encens Les uncions amb mirra, àloes i nard preciós foren normals a l’antigor eren part integrant de l’embalsamament Les litúrgies cristianes, a més de l’encens, en prescriuen l’ús en algunes cerimònies en la composició del crisma, en les ordenacions sacerdotals, etc perfums o fums cremant a les llars el llorer o romaní beneïts el dia de Rams per conjurar la tempesta o les seves causants, les bruixes Elaboració de perfum de flor de lliri en…

Cal entendre el costum com una reminiscència de l’antiga ofrena del pa i el vi eucarístics

A diferència, però, de la màgia pròpiament dita, que apareix com una capacitat tècnica que pot ésser apresa per qualsevol, la bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen L’origen de les pràctiques de bruixeria pot ésser cercat en la supervivència de cultes pagans, però molt especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creença en el poder del dimoni, molt esteses a l’Europa medieval Les dones que la practiquen són anomenades bruixes , i els homes, bruixots El poder d’aquestes persones es manifesta en el fet d' embruixar persones o animals,…