Resultats de la cerca

Són composts heterocíclics la majoria dels alcaloides, dels pigments i colorants naturals, dels àcids nucleics i alguns antibiòtics Les primeres bases de la teoria de l’estructura dels composts heterocíclics foren fixades el 1869 per W Körner, que establí l’analogia existent entre el benzè i la piridina, i proposà per a aquesta darrera una fórmula cíclica semblant a la que AKekulé atribuí el 1865 al benzè

És un híbrid de ressonància molt estable, isostèric i isoelectrònic del benzè, al qual s’acosta extraordinàriament en les seves característiques físiques i químiques Té el punt de fusió en -58ºC i el d’ebullició en 53ºC Com en el cas del benzè, hi ha derivats de la borazina amb hidrògens substituïts per halògens, radicals orgànics alquilborazina, arilborazina i altres grups Algunes borazines resulten prometedores com a combustible per a coets Hom la coneix també amb el nom de borazole

El pes molecular és un múltiple exacte del pes fórmula A algunes substàncies que no contenen molècules diferenciades, hom assigna pes fórmula però no pes molecular, com és el cas del clorur de sodi En el cas del benzè, per exemple —una anàlisi elemental del qual demostra que la fórmula més simple és CH—, el pes fórmula serà 13,02, suma dels pesos atòmics del carboni i de l’hidrogen Això no obstant, l’estructura de cada molècula de benzè és hexagonal, per la qual cosa la seva fórmula veritable és C 6 H 6 i el seu pes molecular és 78,11

És un líquid incolor que bull a 136,2°C i és el producte de base per a l’obtenció de l’estirè Industrialment, hom l’obté per alquilació del benzè amb etilè 90% i per destillació de la fracció xilènica, resultant del reforming catalític 10% L’alquilació reacció de Friedel-Crafts és feta a pressió moderada i en condicions totalment anhidres en presència d’un catalitzador àcid triclorur d’alumini o àcid fosfòric i d’un gran excés de benzè, per a evitar la formació de productes de polialquilació La separació, per destillació, de l’etilbenzè de la fracció xilènica…

Es presenta en forma de cristalls incolors Es troba a l’orina després d’haver ingerit benzè

És un sòlid cristallí, soluble en èter i en benzè i insoluble en l’aigua, que es fon a 101° C

És un sòlid cristallí que es fon a 129,5°C, soluble en alcohol i benzè i insoluble en l’aigua És un estomacal i un excitant gàstric

Fou descobert i aïllat el 1856 en el quitrà, i la seva fórmula I, postulada per Erlenmeyer 1866, fou demostrada per CGraebe 1868 La fórmula II del naftalè es presenta abreujada, com en el cas del benzè Les posicions 1, 4, 5 i 8 i 2, 3, 6 i 7 són equivalents Hom anomena les primeres per la lletra α i les segones per la lletra β En una interpretació electrònica hom considera que l’estructura del naftalè és un híbrid de ressonància entre distintes estructures electròmeres Les més importants són la II, la IIa i la IIb, la II essent la més estable El naftalè es presenta en forma d’un…

És un sòlid de color groguenc que es fon a 273°C És soluble en benzè i cloroform, poc soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua

Hom l’obté per acció de l’àcid nítric fumant sobre el benzè o l’acetilè Té aplicació com a combustible per a coets i en síntesi orgànica