Resultats de la cerca
Es mostren 224 resultats
Otto Fritz Meyerhof
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg El seu estudi sobre el mecanisme pel qual, en la contracció muscular, el glicogen es transforma en àcid làctic li valgué, juntament amb AVHill, el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1922 El descobriment de l’ATP per part de Lohman en el laboratori de Meyerhof els dugué a la teoria de l’acoblament energètic, que explica el bescanvi energètic que s’esdevé en la fosforilació i en l’oxidació El 1940 emigrà als EUA
fosfat de dinucleòtid de nicotinamida i adenina
Bioquímica
Coenzim l’estructura del qual és adenina-D-ribosa (fosfat)-fosfat-fosfat-D-ribosa-nicotinamida.
Fou aïllat del llevat per H von Euler i els seus collaboradors el 1931 poc temps després, Warburg i Christian l’identificaren en els eritròcits Actualment és aïllat a partir del fetge de porc, per adsorció amb carbó actiu, bescanvi iònic o cromatografia Àmpliament distribuït en la matèria viva, actua com a transportador d’hidrogen en les oxidacions aeròbiques i anaeròbiques i en les fermentacions Sembla que és reduït per menys enzims que el NAD És un cofactor en la hidroxilació d’anells aromàtics o esteroides en els enzims
tricloroetilè
Química
Hidrocarbur insaturat clorat.
És un líquid incolor no inflamable, ni explosiu, ni combustible, d’olor clorofòrmica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que té una densitat d’1,4642 i bull a 87°C Hom l’obté per tractament amb bases aquoses o per descomposició tèrmica del tetracloroetà Presenta una gran estabilitat química i una toxicitat moderada i és emprat fonamentalment en el desgreixatge de metalls, com a solvent d’extracció i tintoreria, com a refrigerant i fluid per a bescanvi de calor, com a fumigant i en síntesi orgànica
lantani
Química
Primer element de la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 57 i pes atòmic 138,905.
És una mescla de dos isòtops 1 3 9 La 99,911% i 1 3 8 La 0,089% El lantani metàllic és blanc, es fon a 920°C i bull a 3 454°C s’oxida en presència de l’aire i es transforma en LaOH 3 en els seus composts actua amb el nombre d’oxidació de +3 És el més bàsic dels elements de les terres rares Hom l’aïlla dels seus minerals la monazita i la lantanita per cristallització fraccionada, per extracció amb solvents orgànics o per bescanvi iònic
transformació
Física
Variació de les funcions d’estat d’un sistema termodinàmic.
En tota transformació hi ha uns estats inicial i final que difereixen en el valor d’alguna funció d’estat Una transformació pot ésser reversible o irreversible , bé que les transformacions reals són sempre més o menys irreversibles Si l’estat inicial i final són els mateixos, hom parla de transformació tancada o cicle termodinàmic Una transformació és anomenada isoterma si no varia la temperatura, isòbara si es manté la pressió, isocora si ho fa el volum, isentròpica si ho fa l’entropia, i adiabàtica si no hi ha bescanvi de calor amb l’exterior
col·lisió
Física
Al nivell nuclear, interacció entre partícules (o entre una partícula i un nucli), considerades com a esferes materials.
Té com a conseqüència un bescanvi d’energia cinètica entre les partícules incidents collisió elàstica o difusió, l’emissió diferida d’energia collisió inelàstica o excitació o una transmutació o reacció nuclear captura En tots els casos, la teoria de la collisió pressuposa la validesa del principi de conservació de l’energia en el sistema físic format per les partícules que participen en la collisió La teoria cinètica del gasos, que n'explica el comportament clàssic, és l’aplicació de la teoria de la collisió a les molècules
John Mayow
Metge anglès.
Fou un dels primers que interpretà adequadament la finalitat de la respiració, en considerar-la com un bescanvi de gasos entre l’aire i la sang Distingí en l’aire una part activa, que anomenà spiritus nitro-aereus l’oxigen dels químics moderns i que considerà com a responsable del canvi de color de la sang en passar de venosa a arterial, com també de la combustió, tant a dins com a fora del cos humà Dels seus escrits cal destacar especialment el Tractatus duo i el Tractatus quinque
potència
Física
En un sistema físic, magnitud escalar que mesura l’afany que manifesta el sistema per executar un treball.
Formalment, la potència és definida com la relació entre l’energia E o treball que bescanvia el sistema amb l’exterior i amb el temps t que dura el bescanvi, és a dir P=E/t Hom parla de potència instantània o de potència mitjana , segons que el temps considerat sigui infinitesimal o finit, respectivament Les unitats de potència emprades són el watt símbol W en el sistema internacional, el quilogràmetre per segon kmg/s en el sistema tècnic, l’erg per segon erg/s en el sistema cegesimal, i d’altres com el cavall de vapor i el cavall anglès
berkeli
Química
Element químic artificial radioactiu (transurànid) de la família dels actínids, de símbol Bk i nombre atòmic 97.
L’isòtop més estable és el 2 4 7 Bk vida mitjana, 10 4 anys L’any 1950 Thompson, Ghiorso i Seaborg identificaren l’isòtop 2 4 3 Bk vida mitjana, 4 hores 30 min en bombardejar el 2 4 1 Am americi amb ions heli Ha estat obtingut en prou quantitat per a poder estudiar-ne químicament les propietats, les quals, en general, són semblants a les del curi passa de l’estat trivalent al quadrivalent sota la influència d’agents oxidants Pot ésser separat d’altres elements transurànics per bescanvi iònic o per extracció de BkIV amb àcid dioctilfosfòric en heptà
bescanviador geotèrmic
Física
Conjunt de tubs soterrats que permeten bescanviar calor amb el subsol amb la finalitat de recuperar calor o d’abocar-n’hi, en funció de si es necessita per a calefacció o per a refrigeració.
Els més habituals són els bescanviadors geotèrmics horitzontals i els verticals o sondeig geotèrmic El bescanviador geotèrmic horitzontal està constituït per un o més circuits de tub d’una llargada calculada en funció de la potència de bescanvi que es necessiti assolir, collocats horitzontalment i colgats de terra prèviament excavada fins a la fondària desitjada 2 o 3 m El bescanviador geotèrmic vertical o sondeig vertical , està constituït per una o més sondes geotèrmiques que s’introdueixen en perforacions verticals entre 50 i 100 m, normalment Per tal d’optimitzar el seu…