Resultats de la cerca

El cànon de l’Antic Testament es formà gradualment al llarg de la història d’Israel La troballa pel rei Josies 621 aC, al temple de Jerusalem, de l’anomenat llibre de la Llei Torà —recopilació deuteronòmica de les tradicions jahvista i elohista— suposà el principi d’un cos oficial de revelació hom el guardava a l’arca de l’aliança, i havia d’ésser reconegut i declarat sagrat pels dirigents religiosos, profetes i sacerdots La Llei fou dividida en seccions, a fi de poder ésser llegida públicament en la seva totalitat en un període de temps determinat en la litúrgia i el culte Gradualment i sota…

Mostra rèpliques, reproduccions, maquetes, facsímils i també objectes originals, en un àmbit cronològic que va des de la prehistòria fins a l’època medieval, amb els quals vol apropar a la societat el món de la cultura bíblica El seu fons prové del material que des del 1930 es trobava a les dependències del Seminari de Tarragona, donat pel Dr Josep Vallès, canonge lectoral de la catedral de Tarragona i professor de Sagrada Escriptura de la Universitat Pontifícia Tarraconense, el qual l’havia recollit al llarg dels seus viatges a Terra Santa i l’Orient Mitjà Aquest material, que constituí…

El coneixement i la diferenciació dels gèneres literaris dels diversos llibres i àdhuc fragments d’una mateixa obra és fonamental per a una recta comprensió de la Bíblia, car aquesta fou redactada en el decurs de segles segons unes formes d’expressió pròpies de l’antic Orient, molt diferents de les actuals L’estudi corresponent, iniciat entre els protestants, ha estat reconegut i impulsat oficialment en el camp catòlic a partir de l’encíclica Divino afflante Spiritu 1943, de Pius XII La determinació dels gèneres literaris, abordada obertament per la Formgeschichte, és decisiva en alguns casos…

Guià el grup important de tribus israelites que sortí d’Egipte i s’installà finalment a la Transjordània i a la Palestina central Les diverses tradicions recollides en el Pentateuc el presenten com un profeta taumaturg, enviat per Déu per alliberar el poble d’Israel de la servitud dels egipcis A la seva manera, cadascuna d’aquestes tradicions li atribuïa els prodigis de l' Èxode , l’aliança amb Déu al desert, la legislació, l’organització del poble i del culte i la conquesta de la Transjordània, on morí abans que Josuè emprengués la conquesta de Palestina Fora dels llibres històrics que…

Ocupa el desè lloc de la sistematització genealògica que va d’Adam, l’epònim de la humanitat, fins al Diluvi Al moment del Diluvi, segons la narració del Gènesi , construí una arca arca de Noè , on se salvà ell i la seva família i una parella d’animals de cada espècie En el Diluvi, Noè té el paper que, amb altres noms, tenia l’heroi de les tradicions sumèria, assíria i babilònica, amb la diferència que la Bíblia atribueix a Henoc, l’home just, el privilegi d’ésser transportat al món diví, mentre que Noè, també home just, encapçala només les genealogies dels nous pobladors de la terra La…

Aquest nom, que designava la regió muntanyosa dels voltants de Betlem, entrà en l’esquema genealògic dels fills de Jacob, com a epònim d’una de les dotze tribus Des del temps de David, la tribu de Judà aplegava tots els clans residents entre Jerusalem i el Nègueb Amb Rubèn, Simeó i Leví formava el primer grup dels fills de Lia, expressant així una relació històrica entre aquestes tribus En les benediccions de Jacob i de Moisès, Judà es destaca com a pare del futur Messies

Esposà Tamar, vídua del seu germà, d’acord amb la llei del levirat, però refusà de donar-li descendència, per la qual cosa fou punit per Déu D’ell pren el nom l' onanisme

Home de confiança de l’emperador persa ArtaxerxesI, fou autoritzat oficialment per a reconstruir les muralles de Jerusalem Repoblà la ciutat 445-433 aC i consolidà després la seva obra en una segona missió La restauració de Nehemies, corroborada per l’obra jurídica d’Esdres, donà a la Judea una fesomia administrativa i espiritual que no s’esborrà sota la dominació grega Nehemies deixà escrites unes interessants memòries de la seva actuació personal, conservades, al costat d’altres documents, en l’obra bíblica coneguda com a llibre de Nehemies

El 1963 fou ampliat i hom hi integrà les colleccions de pintura antiga que decoraven els murs del monestir pintura italiana —Caravaggio, autor del Sant Jeroni penitent , l'obra més destacada del Museu—, espanyola —Berruguete, Morales, Greco—, flamenca i francesa Més recentment hom hi ha incorporat la collecció Sala, que representa un conjunt importantíssim d’art català dels segles XIX i XX Completen el museu colleccions d’orfebreria i d’objectes litúrgics dels segle XV al XX El mes d’octubre del 1996 el Museu de Montserrat inaugurà la renovació de les seves dependències, que comportà la fusió…