Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
biofísica
Biologia
Física
Branca de la biologia i de la física que estudia els fenòmens físics lligats als sistemes biològics a tots els nivells (tant purament molecular, com cel·lular, com d’un organisme pluricel·lular sencer o, fins i tot, d’un ecosistema).
A nivell purament molecular interessen a la biofísica l’estat físic de les molècules enzims, vitamines, àcids nucleics, etc i l’estructura espacial d’aquestes, sovint molt important funcionalment, i també els bescanvis energètics entre molècules A nivell cellular l’objecte principal de la biofísica és també l’estructura espacial alternació de capes de proteïnes i lípids a les membranes, disposició de les cadenes respiratòries als mitocondris, els mecanismes d’obtenció d’energia, els bescanvis energètics amb l’exterior i els mecanismes d’autoregulació Passa semblantment a nivells dels…
biofísica
Biologia
Física
Estudi dels fenòmens biològics mitjançant mètodes físics o fisicoquímics.
La utilització de mètodes físics en biologia és molt antiga tanmateix, bé que els instruments dels primers anatomistes i cirurgians poden ésser considerats com a tals, de fet no és una utilització sistematitzada conscientment fins a la descoberta del microscopi òptic, que, al llarg de més de dos segles, impulsà tota una sèrie de perfeccionaments tècnics que han estat decisius per a fixar l’estructura de la cèllula i també la dels teixits dels organismes superiors La invenció del microscopi electrònic 1933 ha permès d’arribar a fixar la ultraestructura de la cèllula, és a dir, l’estructura…
biofísic | biofísica
Bernat Sòria i Escoms
© Ministeri de Sanitat i Consum d’Espanya
Medicina
Metge.
Després d’estudiar medicina a la Universitat de València, realitzà estades postdoctorals en centres de recerca d’Alemanya i de la Gran Bretanya Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández, d’Elx Alacant, i director de l’Institut de Bioenginyeria de la mateixa institució, a més de presidir la Societat Espanyola de Diabetis 2000-04 i la Societat Espanyola de Biofísica Des del final del s XX lidera un grup de treball dedicat a l’estudi de la diabetis, a la recerca de noves terapèutiques per a guarir la malaltia L’any 1999 fou el primer científic que aconseguí convertir cèllules…
P’otr Aleksandrovič Rebinder
Física
Físic rus.
Professor a l’institut de física i biofísica de Moscou des del 1942, es dedicà a qüestions de química física Concretament descobrí l’efecte que duu el seu nom referent a les propietats mecàniques d’una substància immersa en un líquid tensioactiu Fou el creador de la química colloidal a l’URSS i desenvolupà la teoria de la tixotropia
Erwin Neher
Física
Físic alemany.
Graduat el 1965, treballà a les universitats de Wisconsin 1966-67I i Yale 1975-76 i el 1983 fou nomenat director del departament de biofísica de membranes de l’institut Max Planck Arran dels seus estudis en biologia cellular, el 1991 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina juntament amb B Sakmann, amb el qual descobrí els canals iònics de la cèllula i les seves funcions
Philip Hauge Abelson
Física
Químic-físic nord-americà.
Treballà en la identificació dels productes de fissió de l’urani i el 1940 descobrí, juntament amb EM McMillan, l’element 93 neptuni Suggerí que la difusió tèrmica de l’hexafluorur d’urani permetria d’obtenir mostres enriquides d’urani 235, d’importància cabdal en els processos nuclears Proposà l’ús de radioisòtops en biofísica 1946 i trobà aminoàcids i àcids grassos 1956 en fòssils i roques, respectivament, de més de 1 000 milions d’anys
Jens Christian Skou
Bioquímica
Bioquímic danès.
Estudià a la Universitat de Copenhaguen, i es doctorà 1954 a la Universitat d’Århus Dinamarca, on fou professor de fisiologia i biofísica Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències danesa, i rebé diversos guardons Leo Prize 1959, Novo Prize 1964 i, el 1997, el premi Nobel de química pel descobriment del primer enzim transportador d’ions, anomenat ATPasa ATP fosforhidrolasa i responsable de mantenir el balanç dels ions Na + i K + en les cèllules vives
Andreu Pié i Jordà
Metge.
Llicenciat a Barcelona el 1946 i doctorat a Madrid el 1952, catedràtic de fisiologia de les universitats de Granada 1957 i Saragossa 1958, de la qual fou degà 1977-80 i on es retirà el 1991, treballà a Houston sobre temes de biofísica i pedagogia de la fisiologia És autor, entre altres, de Lecciones de Bioquímica, Lecciones de Fisiología i d’un text de química física Fou també el primer director del Collegi Universitari d'Osca 1973 i membre 1983 de la Reial Acadèmia de Medecina de Saragossa
Melvin Calvin
© Fototeca.cat
Química
Químic nord-americà, director del Lawrence Radiation Laboratory i del Chemical Biodynamics Group.
Les seves recerques abasten la biofísica, la química de la coordinació i els aspectes teòrics de la química orgànica Obtingué el premi Nobel de química el 1961 pels seus treballs sobre els processos bioquímics de la fase fosca de la fotosíntesi cicle de Calvin , que esclariren els mecanismes químics pels quals les plantes converteixen l’energia lluminosa, el diòxid de carboni i l’aigua, en els components essencials per a la vida i el creixement Collaborà en el projecte Manhattan, per a l’obtenció de la primera bomba nuclear És autor, entre altres obres, de The theory of Organic Chemistry…