Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
forma biològica
1, faneròfits; 2-3, camèfits; 4, hemicriptòfits; 5-9, criptòfits
© fototeca.cat
Ecologia
Botànica
Grup de plantes que tenen uns caràcters morfològics comuns, relacionats amb l’adaptació al medi, i que no tenen necessàriament afinitats sistemàtiques.
CRaunkiaer definí les formes biològiques atenent l’alçada de les gemmes hivernants, i demostrà que aquesta característica va relacionada amb el clima Les principals formes biològiques són els faneròfits , els camèfits , els hemicriptòfits, els criptòfits i els teròfits
geòfit
Botànica
Planta les gemmes de la qual passen els períodes desfavorables (hivern, estació seca, etc) sota terra.
Els geòfits constitueixen una forma biològica, bé que inicialment foren són inclosos en els criptòfits criptòfit
fitohormona
Bioquímica
Botànica
Substància que controla el desenvolupament dels vegetals.
Les fitohormones són sintetitzades en un lloc del vegetal i es traslladen en un altre, on actuen en una petitíssima quantitat Els nivells d’una fitohormona determinada o d’un conjunt de fitohormones en la planta fa que s’hi desencadeni un procés determinat germinació de la llavor, floració, fructificació, abscisió de fulles i fruits, etc Els estudis sobre la química i l’activitat biològica de les fitohormones naturals permeten de distingir-hi dos grans grups les promotores del desenvolupament auxines, citoquinines i gibberellines i les inhibidores o retardants del creixement àcid…
subsp
Biologia
Botànica
Zoologia
Abreviatura del llatí subspecies (‘subespècie’), emprada en sistemàtica biològica, botànica, zoològica i microbiològica.
ssp
Biologia
Botànica
Zoologia
Abreviatura del llatí subspecies (‘subespècie’), emprada en sistemàtica biològica, botànica, zoològica i microbiològica.
teròfit
Botànica
Forma biològica que indica les plantes anuals, que moren quan han produït la llavor i que ja no tornen a germinar fins l’any següent.
llavor
Botànica
Agronomia
Embrió en estat de vida latent, acompanyat o no d’endosperma i de perisperma i protegit per l’episperma.
Origen de la llavor Procedeix del primordi seminal, un cop fecundada l’ovocèllula i transformats els teguments en l’episperma La llavor és característica dels espermatòfits Per extensió, hom també anomena llavors els tubercles de les patateres, els bulbs de les cebes, etc Les llavors a l'agricultura Per a ésser emprades en agricultura, les llavors no han d’ésser barrejades amb les d’altres espècies o varietats ni atacades per paràsits Hom les sol sotmetre a una anàlisi de llavors per tal de determinar-ne la puresa expressada pel percentatge en pes de llavors capaces de produir gèrmens normals…