Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Paleòleg
©
Llinatge noble bizantí que, des del s XI, forní a l’Imperi nombrosos guerrers i homes d’estat, aliats i emparentats sovint amb la dinastia regnant (Comnè, Ducas, Àngel, etc).
És conegut sobretot a partir d’Andrònic Paleòleg, domèstic a la cort de Joan III Vatatzes, a Nicea, i governador de Tessalònica El seu fill Miquel VIII Paleòleg , es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris 1259, i, assolit el poder personal el 1261, després d’apartar-ne Joan IV, traslladà la cort imperial novament a Constantinoble Ell inaugurà la dinastia d’emperadors que regnaren fins a la caiguda de l’imperi Bizantí 1453 Els Paleòleg presidiren els darrers anys de la història bizantina i, bé que l’actuació política de tots ells fou molt desigual i comptabilitzà…
Ducas
Gran llinatge feudal de l’imperi Bizantí.
Apareix documentat des del segle IX, i assolí importància amb el domesticus schole Constantí Ducas mort el 913, fill del general Andrònic Ducas , que morí en intentar d’esdevenir emperador Descendent seu, possiblement per línia femenina, fou Andrònic Ducas , pare de l’emperador Constantí X Ducas i de Joan Ducas mort el 1081, que fou creat cèsar pel seu germà i conseller del seu nebot Miquel VII Ducas , contra el qual es revoltà el 1073 La seva neta Irene Ducas morta el 1123 fou muller de l’emperador Aleix I Comnè Dos germans de Miquel VII, Constantí Ducas mort el 1082 i Andrònic Ducas mort el…
unió de Brest-Litovsk
Unió establerta el 1596, a la ciutat de Brest-Litovsk, entre l’Església rutena, de Polònia i Lituània, i Roma, amb l’aprovació del papa Climent VIII i el rei Segimon III de Polònia.
Per aquesta unió, molts cristians de ritu bizantí eslau passaven al catolicisme tot conservant llur ritu Aquesta unió trobà després l’oposició de l’Església russa i també dels polonesos llatins
els Cosmati
Nom donat als marbristes romans que, des del començament del sXII fins a l’acabament del XIII, decoraren les esglésies de Roma i del Laci.
Llur estil decoratiu, d’origen bizantí, és basat en la combinació de marbres de diversos colors i de tesselles de vidre, tot formant motius geomètrics Hom en destaca la façana de la catedral de Cività Castellana, els claustres de Sant Joan del Laterà i de Sant Pau Extramurs, a Roma
patriarcat de Jerusalem
El darrer dels quatre antics patriarcats orientals, creat al concili de Calcedònia (451), que sostragué la Palestina a la jurisdicció d’Antioquia.
Restà sempre dins l’òrbita religiosa de Constantinoble i, per tant, tingué sempre patriarques ortodoxos, que s’han succeït fins avui Amb la unió dels melquites a Roma s XVIII, fou instituït un patriarcat catòlic de ritu bizantí melquita El 1847 Roma creà un patriarcat llatí a Jerusalem, que encara perdura, malgrat l’anacronisme i el contrasentit
retrats del Faium
Història
Retrats funeraris egipcis, pintats a l’encàustica o al tremp, que substituïen la màscara de les mòmies, trobats a la fi del segle XIX a la necròpolis d’Arsinoe (el Faium).
Hom no en pot fixar amb precisió la cronologia, bé que totes les pintures pertanyen a l’època romana, entre els segles I-V dC Són obres d’una gran qualitat artística i un fort expressionisme, reflectit en els grossos ulls, molt oberts, dominant tot el rostre Hom veu en aquesta sèrie una evolució que duu de l’art clàssic romà fins al bizantí
despotat de l’Epir
Història
Estat sobirà —dit també despotat d’Árta— sorgit a la part meridional de l’Epir, a la península hel·lènica, en crear-se l’imperi Llatí de Constantinoble (1204).
Governat per la dinastia bizantina dels Àngel 1205-1318 i per la dels Orsini 1315-58, fou atacat per la Companyia Catalana a sou de Gualter I de Brienne, duc d’Atenes, en temps de la dèspoina Anna Àngel 1310 Fou territori fronterer del ducat català de Neopàtria El 1358 fou envaït pel capitost albanès Carles Thopia i el 1388 reincorporat a l’imperi Bizantí
Dandolo
Llinatge del patriciat venecià que té per estirp Domenico Dandolo (segle XI).
Donà quatre duxs a la república Enrico Dandolo mort el 1205, el qual, durant la Quarta Croada es destacà per la seva lluita contra l’imperi Bizantí i per la conquesta de Constantinoble, i refusà el títol d’emperador que li fou ofert, Giovanni Dandolo mort el 1289, Francesco Dandolo mort el 1339, i Andrea Dandolo mort el 1354, el qual escriví una història de Venècia Anna Dandolo , neta del dux Enrico, fou reina de Sèrvia pel seu matrimoni amb el rei Esteve II Primer Coronat mort el 1228
Àngel
Família bizantina que donà sengles dinasties a l’imperi de Bizanci (1185-1204) i al despotat d’Epir (1204-1318).
Aquestes dinasties foren fundades per dos nets del matrimoni format per Constantí Àngel i Teodora, filla de l’emperador bizantí Aleix II Comnè D’una banda, Isaac II Àngel, fill d’Andrònic, proclamat emperador de Bizanci en la revolta que enderrocà el darrer emperador Comnè, destronat pel seu germà Aleix III 1195 i restablert el 1203, associat amb el seu fill Aleix IV i ambdós deposats el 1204 de l’altra, Miquel, fill illegítim del sebastocràtor Joan, fundador del despotat d’Epir, on la dinastia dels Àngel perdurà fins a l’assassinat de Tomàs 1318
Sant Calze
© Fototeca.cat
Copa de cornalina translúcida i de forma semiesfèrica, amb anses i peu d’orfebreria, que es conserva en una capella (antiga sala capitular) de la catedral de València.
Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb què Jesucrist instituí l’Eucaristia Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya Aragó, els monjos del qual el cediren a Martí l’Humà el 1399, i el 1437 fou donat per Alfons el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitats propis En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-lo també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals Sota la seva advocació fou creada la germandat del Sant Calze del Cos de la…