Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
cria enguixada
Apicultura
Veterinària
Malaltia micòtica de la cria de les abelles provocada pel Pericystis apis, que recobreix les larves d’una capa de color blanc i n’envaeix els òrgans interns.
Posteriorment les larves es contreuen i s’endureixen, i acaben transformant-se en una massa blanquinosa amb ratlles d’un negre agrisat
sesquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta d’1 a 2 m, que surt d’una gran tofa de fulles llargues, de 6 a 15 mm d’amplada, aspres, amb una tira blanca al mig.
La panícula és molt grossa, blanquinosa, sedosa i de figura piramidal Creix en terrenys arenosos, vora mar, rius o rieres, a la regió mediterrània
lledoner
Branques de lledoner
Meneerke bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli, de la família de les ulmàcies, de capçada arrodonida i densa i de fulles asimètriques, agudes, serrades i aspres al tacte.
Els fruits, els lledons , són drupacis, negres i comestibles La fusta, blanquinosa i flexible, és emprada en la fabricació d’estris agrícoles Als Països Catalans és conreat i subespontani
vèrnix
Biologia
Substància o capa greixosa que recobreix la pell del fetus, constituïda per cèl·lules epitelials descamades, materials sebacis, colesterina i detrits cel·lulars.
En el nounat és clarament visible com una capa blanquinosa que li cobreix i li protegeix tota la pell S'elimina espontàniament És anomenada també vèrnix caseosa i untet sebaci
bocabadat
Micologia
Gènere de bolets, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa sostinguda per un peu relativament curt, marcat per plecs longitudinals.
El bocabadat bru A vulgaris , de peu blanquinós, apareix a la primavera en terrenys calcaris El bocabadat negre A leucomelas , de copa molt fosca per dins i blanquinosa per fora, viu als boscos de pins Tots són comestibles
angina de Plaut-Vincent
Patologia humana
Procés inflamatori de tipus ulceronecròtic, propi de la joventut, que consisteix en l’afecció subaguda de les amígdales i la faringe.
És produïda pel microorganisme Heliconema vincenti , que parasita habitualment la boca i que pot ésser espiraliforme o fusiforme És caracteritzada per l’aparició d’una úlcera blanquinosa, profunda i irregular, sobre l’amígdala Amb un tractament adequat, el pronòstic sempre és bo
pastanaga
pastanaga
© C.I.C. Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles bipinnatisectes, de flors blanques o roses, disposades en umbel·les compostes, i de fruits en diaqueni, aculeats.
Hi ha formes de conreu ssp sativus , d’arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva pastanaga La pastanaga borda també coneguda com bufanaga o safanòria borda ssp carota , d’arrel prima i blanquinosa, es fa en herbassars, guarets i terrenys incultes, a tot Europa
pinetell de calceta
Pinetell de calceta
© Biopix
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de 4 a 12 cm d’alçada, de capell convex i sovint amb un mamelló.
És de color de xocolata o bru rubiginós, recobert d’una viscositat violàcia, amb el marge orlat de restes del vel parcial, i amb l’himeni d’un groc clar, i de cama ferma, groguenca o blanquinosa, embrunida a la base, amb un anell ample, membranós, sovint violaci, que embeina inferiorment i fragmentàriament la cama Creix en pinedes i és mengívol
vall de Travadell
Comarca històrica del Comtat, a les muntanyes valencianes meridionals, entre els vessants occidentals de la serra d’Almudaina i els orientals de la serra de Gorga i de l’alt de la Capona.
El nom li ve de l’antic castell de Travadell , d’època islàmica, situat prop de Gorga Sobre un sòl d’albarís marga blanquinosa i barrancs encaixats que van al riu de Seta, a la fi del s XVIII aixoplugava 1 330 h entre Gorga, Billeneta, Benillup i Benimarfull 28 km 2 El 1996 hi vivien 940 h, i les velles collites de vi, seda, oli i fruita s’han reduït a les dues darreres