Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
blava
Micologia
Bolet de barret vellutat, de la família de les cortinariàcies, de color violeta fosc, sec, d’uns 5 a 15 cm de diàmetre, làmines primes violàcies i després brunenques, i de peu també violaci, poc o molt bulbós, fibril·lós.
Viu als boscs humits i és comestible, però poc apreciat
la Blava
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Sant Martí d’Albars
(Osona), on es troba l’edifici de l’ajuntament, situada 2 km al N de l’església parroquial.
La baronia de la Blava fou concedida el 1771 al coronel d’infanteria Bernat de Martí i Prat-Reixac Passà als Gibert o Prat-Gibert
polla blava
© José Mª Ramírez Casanovas
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 48 cm, que és de color blau, fosc a les parts superiors i més pàl·lid al pit, i té les infracobertores caudals blanques, i el bec, la placa frontal, les potes i l’iris roig viu.
El bec és robust i les potes són llargues Habita en canyars i aiguamolls de vegetació densa al sud de la península Ibèrica, a Sicília, Sardenya, el Marroc i Algèria Actualment és escàs a l’Albufera de València i molt rar a la resta dels Països Catalans
garsa blava
Toshihiro Gamo (cc-by-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, d’uns 35 cm, semblant a la garsa, amb el cap negre, les ales i la cua blaves i la resta del cos grisenc, més pàl·lid al dessota.
Habita al centre, sud i oest de la península Ibèrica i a la Sibèria i el Japó
pinya blava
Ximenex (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de bulb tunicat, les fulles lanceolades, totes radicals, de flors generalment d’un blau pujat, arranjades en una inflorescència corimbosa, hemisfèrica, grossa i compacta, i de fruits capsulars.
Es fa en brolles, prats i terrenys humits, a la regió mediterrània occidental També és planta de jardí
lluna blava
Contando Estrelas (CC BY-SA 2.0)
Meteorologia
Fenomen d’aparença blavosa del Sol o la Lluna causat per la presència en les capes atmosfèriques properes a la superfície de la Terra d’una gran quantitat de partícules en suspensió.
Aquestes partícules atenuen selectivament les longituds d’ona més llargues taronja i vermell de la radiació solar o lunar i, no tant, les d’ona més curta com el verd i el blau
merla blava
Imran Shah (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 20 cm, que té (el mascle) el plomatge d’un blau grisenc; la femella el té brunenc, amb les parts inferiors llistades.
Habita a Europa, a tota la península Ibèrica, a Occitània, a Itàlia, a la costa dàlmata, a Grècia i a totes les illes mediterrànies
cotxa blava
Carles Pastor (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes El mascle té el pit d’un blau lluent a la primavera i de color blanquinós a la tardor Nia al nord i al centre d’Europa
Mallerenga blava
La mallerenga blava Parus caeruleus és fàcil de veure en arbredes i tota mena de boscos, i també en jardins És inconfusible pel color blau de les ales, la cua i el capell i pel dibuix general del plomatge, És més petita que la mallerenga carbonera ateny 11,5 cm, amb la qual podria confondre’s de lluny La femella és semblant al mascle Noteu, a la fotografia, l’anella que porta a la pota, que li ha estat posada dins d’una campanya d’anellatge d’ocells, a les Balears Jesús R Jurado La mallerenga blava és sedentària i nidificant comuna a la major part dels Països…
Merla blava
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina