La mallerenga blava (Parus caeruleus) és fàcil de veure en arbredes i tota mena de boscos, i també en jardins. És inconfusible pel color blau de les ales, la cua i el capell i pel dibuix general del plomatge, És més petita que la mallerenga carbonera (ateny 11,5 cm), amb la qual podria confondre’s de lluny. La femella és semblant al mascle. Noteu, a la fotografia, l’anella que porta a la pota, que li ha estat posada dins d’una campanya d’anellatge d’ocells, a les Balears.
Jesús R. Jurado.
La mallerenga blava és sedentària i nidificant comuna a la major part dels Països Catalans, excepte les Balears (on només es troba a les zones montanes de Mallorca) i les comarques meridionals valencianes (on és molt escassa i localitzada). A l’hivern ens arriben importants efectius migradors transpirinencs. El pas de tardor té lloc des del final de setembre fins al final d’octubre, i el de primavera des del febrer fins a mitjan març.
És un ocell característic dels boscos ben desenvolupats de caducifolis, especialment rouredes (Quercus), però també apareix en un bon nombre pels alzinars o suredes (Quercus ilex, Q. suber). En general surt poc de l’ambient forestal, i apareix a vegades en arbredes fluvials o prop de masies i ambients suburbans. Falta a les planes no arbrades i seques, i sembla que no li agraden els boscos de coníferes, on només la trobem en clarianes i llindars, o en petites taques de caducifolis.
El seu principal competidor és la mallerenga carbonera. Aquesta competència no és de tipus tròfica —la mallerenga blava, generalment, menja entre les branques més externes dels arbres, mentre la carbonera utilitza estrats més baixos—, sinó que és pels forats on fa el niu i s’ajoca.
De fet, s’ha pogut comprovar que si d’un bosc es treuen les mallerengues carboneres, la densitat de les blaves puja molt. Per tant, si la mallerenga blava té uns efectius de població més petits que la carbonera, no és perquè l’hàbitat no li sigui tan adient com a la carbonera, sinó perquè aquesta l’exclou. La reproducció comença al final d’abril o al començament de maig i es perllonga fins al final de juny. El niu, el construeix en qualsevol escletxa o forat de paret, arbres, talussos, caixes-niu i, fins i tot, nius de cuereta blanca. Acabada la reproducció, comença la dispersió dels joves, especialment les femelles.
A l’hivern, la mallerenga blava apareix en una gran varietat d’hàbitats, com aiguamolls, plantacions de fruiters, horts, jardins, landes o garrigues, on la podem veure tot barrejada amb d’altres pàrids formant estols mixtos.