Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Boris Ivanovič Sačenko
Literatura
Escriptor bielorús.
Es dedicà sobretot al relat, amb títols com Daroga išla praz les ‘El camí passava a través del bosc’, 1960, Mal’vina 1961 i Baravoje rekha ‘L’eco del bosc’, 1965 i a la novella Plen ‘La presó’, 1962 i Oksana 1969 El 1982 rebé el premi Jakub Kolas de la RSS de Bielorússia Conreà també el teatre
John Garang de Mabior
Política
Polític sudanès.
D’ètnia dinka , restà orfe a nou anys Gràcies a l’ajut d’uns familiars que l’acolliren pogué estudiar Després d’un intent frustrat d’unir-se a la guerrilla 1962, guanyà una becà i anà als EUA, on es graduà en econòmiques a la Universitat de Grinnell Iowa el 1969 Posteriorment féu estudis d’agricultura a la Universitat de Dar es Salaam, tornà al Sudan i s’incorporà a la guerrilla cristiana i animista del Sud contra el Govern islàmic del Nord El 1983, amb Salva Kiir i altres líders, fundà el Moviment per a l’Alliberament Popular del Sudan SPLM, del qual esdevingué líder Després de més de vint…
Herbert Charles Brown
Química
Químic nord-americà d’origen anglès.
De molt jove emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Chicago, on es doctorà el 1938 Des del 1947 fins a la jubilació la seva carrera docent es desenvolupà a la Universitat de Purdue Indiana El 1979 compartí el premi Nobel de química amb G Wittig pels seus treballs sobre el bor, el tetrahidroborat de sodi i altres agents reductors avui emprats en la indústria farmacèutica, i la síntesi dels derivats orgànics del bor borans Codirigí la recerca del projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba nuclear
Henri Étienne Sainte-Claire Deville
Química
Químic francès.
Estudià les dissociacions a altes temperatures de diverses substàncies i les propietats del silici i del bor obtingué alumini 1857 Analitzà substàncies orgàniques, com ara resina, creosota i toluè
Alfred Eduard Stock
Química
Químic alemany.
Estudià amb Emil Fischer i Henri Moissan Director de la Technische Hochschule de Karlsruhe, estudià els composts de bor i hidrogen, les propietats emmetzinadores del mercuri, etc Analitzà i preparà el berilli
Édouard-Alfred Martel
Espeleologia
Espeleòleg.
Pioner i fundador de l’espeleologia moderna, fou l’iniciador de l’exploració científica de les cavitats subterrànies El 1901 explorà, en qualitat de delegat del Centre Excursionista de Catalunya a París, la cova del Salnitre, a Collbató, i la Fou de Bor Cerdanya, acompanyat per socis de l’entitat, un dels quals era Norbert Font Sagué
Josep Closas Miralles
Espeleologia
Espeleòleg.
Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del Centre Excursionista de Catalunya, elaborà les primeres cartografies detallades del massís de Montserrat i de la Cova de la Fou de Bor de Bellver de Cerdanya, com també diversos articles especialitzats sobre geologia i mineralogia Aficionat a l’excursionisme científic, encarnà el concepte d’utilitat científica de l’espeleologia
Friedrich Wöhler
© Fototeca.cat
Química
Químic alemany.
Fou ajudant de Berzelius a Estocolm Investigà en tots els camps de la química El 1827 descobrí l’alumini i el berilli, i obtingué també el bor Treballà també amb Liebig, amb qui féu diversos descobriments Estudià també el metabolisme, la narcotina, la quinona, la cocaïna, la urea, etc Construí, a més, un tipus d’element galvànic amb ferro
Jaume Ferreres Gabarda
Espeleologia
Espeleòleg.
Ingressà a la Secció d’Investigacions Espeleològiques Poblet 1966 i, posteriorment, a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc, de la qual fou president 1974-79 Fou un dels fundadors de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, que també presidí en diversos períodes Explorà i topografià diverses cavernes de Catalunya, especialment la Fou de Bor, a la Cerdanya, i també de Cantàbria, l’Aragó Arañonera i Mallorca Sa Campana Fou coordinador de la revista Exploracions i del Festival Internacional de Cinema Espeleològic de Barcelona 1982-94
John Douglas Cockcroft
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic.
Treballà amb Walton en el camp de la transmutació del nucli atòmic mitjançant partícules accelerades El 1932 construí el primer accelerador de partícules i assolí de fer, juntament amb ETSWalton, la primera transmutació artificial del liti i del bor Assajà també amb hidrogen pesant i trobà nous nuclis atòmics fins aleshores desconeguts Fou professor a Cambridge 1939-46 i participà en el projecte Manhattan durant la Segona Guerra Mundial Membre de la Royal Society el 1936, fou premi Nobel de física el 1951, juntament amb Walton El 1961 li fou concedit el premi Àtoms per a la pau