Resultats de la cerca

Fill del cardenal Roderic de Borja Alexandre VI i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481 El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics El 1484, durant les disputes entre Ferran II i Alexandre VI sobre l’arquebisbat de Sevilla, fou empresonat El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d’haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d’egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofré El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc El 1486 es…

Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc borgià de Gandia Canonge de Toledo, fou consultor del Sant Ofici, membre del consell suprem de la inquisició i president del consell de l’arxiduc-cardenal Albert d’Àustria 1594-98

Formada a Hamburg, hi debutà 1849 amb Lucrezia Borgia , de Donizetti Actuà a Frankfurt i Viena, i el 1858 es presentà a Londres, on assolí una fama mítica amb un repertori molt variat des de Lohengrin a la Medea de Cherubini Es retirà el 1877

Filla de Joan de Borja , segon duc borgià de Gandia Professà, amb el nom de Francesca de Jesús , al monestir de clarisses descalces de Gandia, del qual fou abadessa El 1551 fundà el monestir de Las Descalzas Reales de Madrid Escriví unes Exhortaciones espirituales i uns Ejercicios santos

Arran de l’expulsió de l’orde residí a Ferrara, i després a Roma Protegit pel cardenal Stefano Borgia, estudià la història mexicana antiga i collaborà, amb Lorenzo Hervás, en els volums lingüístics de la Idea dell’universo 1778-99 deixà preparada una Esposizione del codice borgiano Mèxic, 1891, obra capdavantera en els estudis de la cultura nàhuatl

Llicenciat en dret, es dedicà a escriure i aviat es destacà com a autor de llibrets per a Rossini Il turco in Italia , 1814, d’una gran originalitat, puix que fa Construir l’acció a un personatge, per bé que assolí la màxima fama associat a Bellini Il Pirata , 1827 La sonnambula , 1831 Norma , 1831 i Donizetti L’elisir d’amore , 1830 Lucrezia Borgia , 1833 en aquestes obres mostra una influència classicitzant Com a periodista, polemitzà contra el Romanticisme

Establert a Milà vers el 1810, començà una carrera destacada com a llibretista, que abandonà temporalment 1834-49 per un càrrec oficial Esdevingué el llibretista més sollicitat d’Itàlia al segle XIX pels seus textos -dramàticament molt ben estructurats, amb claredat argumental i imaginació en la confecció de situacions- Escriví, entre molts altres, textos per a Vincenzo Bellini La straniera , 1829 La sonnambula , 1831 Norma , 1831, Gaetano Donizetti Anna Bolena , 1830 L’elisir d’amore , 1832 Lucrezia Borgia , 1833, Gioacchino Rossini Il Turco in Italia , 1814 i Giacomo Meyerbeer L’esule…

Estudià filosofia i lletres a l’Institut de Pamplona Posteriorment inicià la llicenciatura de dret, i endegà els estudis musicals com a afeccionat Fou en aquestes classes de música on foren descobertes les extraordinàries qualitats de la seva veu i de seguida fou animat a començar una brillant carrera com a solista El 1851 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lucrezia Borgia i fou una de les millors veus que se sentiren a Madrid en aquella època Actuà també en obres com La Cenerentola , Marco Visconti 1855, Don Bucéfalo 1856 o Ernani

Descendent d’una família noble de l’Alguer, emprengué la carrera militar, però, aconsellat a París per G Meyerbeer, començà a estudiar cant amb Ponchard, G Bordogni i Michelot El 1838 debutà en Robert le diable , de Meyerbeer, a l’Òpera de la capital francesa El 1839 substituí GB Rubini al Théâtre Italien, i interpretà Lucrezia Borgia al Her Majesty’s Theatre de Londres, al costat de Giulia Grisi, amb la qual es casà el 1844 Cantà als teatres europeus més importants i conclogué la seva carrera el 1873 després d’una gira amb A Patti, amb qui havia triomfat durant moltes temporades amb el Faust…

Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha publicat també…