Resultats de la cerca

Treballà a la Gran Bretanya i als EUA Interpretava habitualment el personatge de l’anglès tradicional, lúcid, autoirònic i sovint absurd, tant en films humorístics com seriosos Ha actuat a Raffles 1939, The Bishop's Wife 1947, Around the World in Eighty Days 1956, Bonjour Tristesse 1958, Separated Tables Oscar, 1958, The Guns of Navarone 1960, The Pink Panther 1963, Casino Royal 1966, Death on the Nile 1978, Escape to Athena 1978, The Sea Wolves 1980, etc Publicà l’autobiografia Bring on the Empty Horses 1975

S’inicià de petit en grups de gòspel, i dugué la tradició musical d’aquest gènere al pop i al soul L’èxit que assolí traspassà les fronteres de la comunitat afroamericana, a la qual pertanyia La seva veu impressionant, acompanyada d’una dicció molt clara i un to afable i càlid, sorprengué molt a l’època En són exemples peces com You Send Me , Wonderful World , Only Sixteen , Bring It on Home to Me , Another Saturday Night , Shake o A Change Is Gonna Come Escriví la major part dels seus temes, fou un ferm defensor dels drets d’autor i creà una discogràfica per a nous músics…

Es graduà en ciències químiques al Queens College de Nova York, on conegué Carole King, amb qui es casà el 1959 i amb qui inicià una collaboració com a lletrista de cançons L’any següent, amb Will You Leave Me Tomorrow obtingueren el primer èxit i es professionalitzaren Malgrat divorciar-se el 1968 i que Carole King inicià la seva carrera com a cantant, continuaren collaborant fins ben entrats els anys setanta Junts compongueren un gran nombre de superèxits del  pop-rock , amb cançons caracteritzades pel to directe, senzill i quotidià, com ara  The Loco-Motion,   Go Away Little Girl , Don't…

Nascut en el règim de l’ apartheid , tanmateix, pogué accedir a una educació millor que la majoria de les comunitats no blanques de Sud-àfrica Des dels catorze anys adoptà la trompeta i el fiscorn com a instruments, i també destacà com a cantant Els anys cinquanta, inspirat en els Jazz Messengers , formà el Jazz Epistles amb altres músics sud-africans, entre els quals hi havia el pianista Abdullah Ibrahim, que combinava el jazz i les tradicions africanes amb un fort caràcter antisegregacionista Participà en l’òpera King Kong 1959, de gran ressò pel caràcter reivindicatiu, on conegué Miriam…

Autodidacte, abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la música Després d’iniciar-se com a lletrista i compositor per encàrrec, a mitjan anys seixanta formà un trio que obtingué el primer èxit amb les cançons “Solitary Man” i “Cherry Cherry”, del seu primer àlbum The Feel of Neil Diamond 1966, èxit superat per la cançó I’m a Believer 1966, en versió de The Monkees Des d’aleshores ha publicat més de trenta àlbums que l’han situat com un dels principals cantautors nord-americans Cal esmentar-ne Moods 1972, Serenade  1974, You dont’t Bring Me Flowers 1978, 12 Songs 2005,…

Les seves primeres passes professionals foren com a integrant del grup Automatic Dlamini, entre el 1988 i el 1991 El seu projecte solista, PJ Harvey, debutà el 1992 amb l’àlbum Dry El 1993 comptà amb el productor Steve Albini Pixies, Nirvana en el seu segon treball, Rid of Me , i el 1995 assolí l’èxit comercial amb To Bring You My Love , un disc on collaboraren Joe Gore guitarrista de Tom Waits, Eric Drew Feldman Captain Beefheart, Frank Black i el productor Flood U2 El 1996 enregistrà un disc, Dance Hall at Louse Point , en parella amb John Parish, exlíder d’Automatic Dlamini,…

Educada en un ambient catòlic que la marcà, es graduà en dret a la London School of Economics, i posteriorment a la Universitat de Sheffield 1973 Treballà com a assistent social i de dependenta en uns magatzems Posteriorment, amb el seu marit geòleg, anà a viure a Botswana i posteriorment a l’Aràbia Saudita, on començà a escriure regularment, en part a causa de l’isolament forçat i també per haver-se-li diagnosticat una malaltia crònica Poc després de publicar la primera novella, Every Day Is Mother’s Day 1985, retornà a la Gran Bretanya Projectada per l’èxit d’aquesta primera obra, inicià…

Fill d’un director d’escena, el seu nom de naixement era William Blake Crump, i adoptà com a nom artístic una combinació del seu propi nom i el del seu avi, el realitzador de cinema mut J Gordon Edwards S’inicià com a guionista de guions de cinema negre, i entre el 1957 i el 1961 creà per a la televisió diverses sèries d’èxit en aquest gènere El 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Bring your Smile Along Seguiren una quarantena llarga de títols, tots del gènere de la comèdia, amb la notable excepció del drama Days of Wine and Roses 1962, premiada al festival de Sant Sebastià…

Vida Des de petit tingué molt poca salut l’asma, una vista feble i dolors persistents a les articulacions l’acompanyaren durant tota la vida Fill d’un pianista, el 1893 entrà al Royal College of Music, on estudià composició amb ChV Stanford, que el qualificà de molt treballador però no gaire brillant En aquest centre conegué el compositor R Vaughan Williams, amb el qual establí una sòlida amistat i intercanvià crítiques i idees Un altre company d’estudis, Fritz Hart, li feu conèixer l’obra de R Wagner, i n’esdevingué un fervent admirador En aquesta època també tingué l’oportunitat d’estudiar…